Trobades

Les Trobades d’Escola Valenciana es fan, la primavera de cada any, en una vintena de poblacions, tot al llarg de la geografia valenciana. Varen començar en un clima hostil contra la llengua l’any 1986 i des d’aleshores s’han anat eixamplant i creixent fins arribar a congregar cada any dues-centes mil persones. Les Trobades d’enguany s’acabaran a Biar el 9 de juny, amb la corresponent a l’Alcoià i el Comtat. La penúltima hem tingut la sort de fer-la, dissabte passat, a Bétera, reunint xiquets de tot el Camp de Túria.

Les Trobades són un espectacle difícil de repetir enlloc. Comencen amb una desfilada de xiquets i escoles pels carrers del poble, cadascú rere la seua pancarta i amb les reivindicacions que considera oportú afegir —els de Nàquera, per exemple, demanaven una escola digna per al seu poble i eliminar els barracons.

Després de la desfilada el conjunt de xiquets, pares i mestres s’escampen per tot arreu, fent activitats o visitant les mil i una paradetes que acompanyen la Trobada, totes elles relacionades amb la llengua o amb activitats escolars. Els organitzadors locals proposen actes de coneixement del medi, a Bétera visitar la Torre Bufilla, i tot plegat acaba amb un sopar popular i un concert que engresca els qui es queden fins a més tard. Tot en un ambient de molta alegria i complicitat.

Ara és així però no ho ha estat sempre. Fa anys les Trobades eren perseguides pel propi govern valencià i amenaçades per l’extrema dreta, que ha provocat incidents greus en diverses ocasions, sempre sota la protecció d’una policia còmplice amb ells fins nivells d’escàndol. Per sort ara tot ha canviat però dissabte, mentre veia desfilar els xiquets per davant de casa, no vaig poder evitar tenir un record per a aquells activistes que durant tants anys van fer la feina difícil. I vaig pensar que la insistència i la bona feina segueixen sent fonamentals en tot.