Dones com flors d'ametller

Veig un ametller que ha florit, indiferent a les notícies que radiografien la caiguda en picat de l'economia i la gelor matinal. Les seves flors són un testimoni mut de la persistència en l'esforç de viure: anuncien una primavera que tot just s'intueix. No puc evitar comparar-les a la força de l'impuls femení, que eclosiona en condicions extremes. Ara es parla molt de l'avanç de les dones i s'apel·la a les estadístiques, que reflecteixen que sobrepassem el 50% en el mercat laboral. Però les desigualtats persisteixen a l'hora de conciliar vida laboral i familiar. La percepció social sobre la llibertat també varia en funció de quin sexe parlem. L'anomenat fenomen de les cougars –dones grans que s'enamoren d'homes més joves que elles– està menys acceptat socialment que el dels homes que sedueixen noies que podrien ser les seves filles o nétes (segurament el cas de la Mrs. Robinson irlandesa no ha tingut tant de ressò mediàtic pel fet que aquesta senyora caradura hagi posat un pub al seu amant amb diners públics, sinó per la diferència d'edat entre ella i el seu amant). Ens han dit que la principal revolució del segle XX ha estat la femenina, però fa una mica de riure sentir a parlar de dones treballadores, com si abans les dones no haguessin treballat mai. Les nostres mares, àvies i besàvies han estat sempre pluriempleades. Ara ens parlen d'un procés imparable, ja que el percentatge de dones que treballa creix malgrat la crisi, i d'una victòria condicional per part de dones que ocupen alts càrrecs de poder. Trobo que aquest tipus de terminologia és desencertada i ens pot fer caure en l'equívoc. El procés imparable respon també a l'empobriment de moltes famílies i la victòria, a un estereotip masculinitzat gens desitjable. Dones i homes som complexos i jo vull parlar de dones que intentem trobar l'equilibri.

Les dones hem de defensar la nostra vàlua per no crear dependències dins la família que obeeixin al rol «què farien sense mi?» i evitar ser Penèlopes a l'ombra o, al contrari, instigadores de conxorxes. Disposem d'un plus d'intel·ligència emocional i de connexions intercerebrals per exercir la nostra llibertat de manera solidària i ferma.

Les flors de l'ametller m'han semblat un recordatori: tenim un any més i s'acosta un nou Dia Internacional de la Dona Treballadora, que pren sentit quan mirem a l'entorn (distanciament de compromisos de polítiques igualitàries per part de dictadures postcomunistes com la Xina, declivi en la defensa dels objectius de dignitat de la dona als països pobres, propagació d'un islamisme radical que erosiona el respecte a la condició femenina...) Però la dona continua essent un motor contra la pobresa, tal com reconeixen les ONG que defensen polítiques d'igualtat, probablement perquè les dones pateixen més en condicions de pobresa i es preocupen prioritàriament per l'alimentació i la salut dels fills, fet que repercuteix en la millora de la qualitat de vida.

Als països desenvolupats, les dots de responsabilitat de la dona són valorades per les empreses, però els càrrecs de direcció continuen monopolitzats per homes. D'aquesta realitat, no se n'escapa gairebé cap país i els percentatges s'equiparen quan analitzem el repartiment global. Però la qüestió no és tenir poder sinó saber-lo exercir, i la millor manera de promocionar la dona és la distribució equitativa de responsabilitats.

Com diu Amma, una de les guies espirituals índies més aclamades, que va visitar Barcelona el novembre passat, «els homes no només han de preparar el terreny perquè la dona s'alci, sinó apartar-se i no crear obstacles». També és responsabilitat de les dones no caure en patrons obsolets (la indefensió, la temptació d'emular el poder masculí o d'actuar matriarcalment). Als homes, els toca compartir i compaginar vida professional i familiar. Però a la pràctica això encara costa. Aquest és el repte que proposa qualsevol commemoració dedicada a la dona.

Posats a demanar, per què no desitjar que sorgís una candidata a la presidència de la Generalitat que reuneixi les característiques de lideratge carismàtic: eficiència, saber fer i exemple. Aquests trets només es produeixen en dones avançades com Simone Weill, Rosa Sensat o Shirin Ebadi.

Dones com flors d'ametller. Això. O la força de l'impuls femení com a metàfora de la transformació del món.