Càstigs

L'enterrament de la sardina ha posat el punt i final a la gresca, les rues de carnaval, els àpats i balls populars i la diversió generalitzada. A les escoles, la mainada s'ha pintat la cara, s'han disfressat de mil maneres diferents i han sabut substituir la classe a l'interior de l'aula per l'aprenentatge amb convivència a l'exterior. Totes? No! Un petit reducte de centres escolars vinculats a l'Opus Dei ha preferit no celebrar el carnestoltes en considerar que aquestes són unes festes paganes, poc adients al seu ideari religiós. Suposo que la preparació de la Quaresma i els dies de passió que vindran no lliguen amb la disbauxa de les rues i la gresca compartida, raó per la qual la mainada, sense entendre-hi gaire res d'aitals raonaments, s'ha vist obligada a no participar dels divertiments dels seus companys, amics o coneguts d'altres escoles. Una altra absurditat: tot i ser l'hoquei un esport ben català, amb una selecció que ha donat grans moments d'alegria a l'afició, ara resulta que la Generalitat de Catalunya no ha volgut subvencionar l'organització d'un torneig d'alt nivell que se celebrarà aquest cap de setmana a Lloret de Mar. Quin ha estat el motiu pel qual no s'ha concedit la modesta ajuda demanada? Potser els organitzadors són mala gent? Res d'això. Resulta que la copa que juguen se'n diu «del Rei». Anatema! Els d'ERC, que tenen la clau dels diners de l'esport a Catalunya, sembla que no poden ajudar res que faci tuf monàrquic, ni que sigui una competició d'un esport tan arrelat a casa nostra com és l'hoquei. Són aquests uns republicans bananeros que confonen la gimnàstica amb la magnèsia i, és clar, així ens va a tots plegats. Dos càstigs: un de motivacions religioses i l'altre, polítiques, però amb el denominador comú de la irracionalitat com a teló de fons d'aquesta mena de demostracions de força redemptora.