Que no expliquin pel·lícules

És la història de sempre. El mateix guió. Esclata un tema sensible, els partits fan grans promeses i, a l'hora de la veritat, poques o molt poques es materialitzen. Exemple: el cas Pretòria de presumpta corrupció política. Entre els compromisos de torn, figurava l'elaboració de la llei electoral catalana, amb crides del president de la Generalitat i del Parlament a posar fil a l'agulla en l'argument del relat. A més de fixar un nou model electoral, la normativa ha de servir per millorar la transparència de les formacions i reduir la desafecció creixent de la ciutadania cap a la classe política. Quan pràcticament tots els grups donaven per perduda una normativa pendent des de fa trenta anys, la ponència parlamentària que l'havia d'elaborar es va reactivar, empesa per les circumstàncies. Amb el fantasma de la corrupció planant sobre els partits, ningú es va atrevir a desmarcar-se'n públicament. Però, amb la boca petita, molts admetien que el debat sobre la llei, complexa, i que requereix dues terceres parts del Parlament per aprovar-se, arribava tard. Deien una altra cosa inconfessable: a un any de les eleccions és pràcticament impossible posar-se d'acord en el model que hauria de regir les eleccions catalanes, regulades per una disposició transitòria de l'any 1979. Era novembre. Tres mesos i algunes reunions després, el temps ha acabat donant la raó als escèptics. La ponència parlamentària s'ha tancat sense acord. Un fracàs de tots els partits que han estat incapaços d'acostar posicions sobre el sistema electoral, la clau de la llei. Els grups del tripartit responsabilitzen CiU del fiasco, i la federació els rebota l'acusació. Des de la federació defensen que no era el moment d'obrir una carpeta, guardada durant tres anys en el calaix del govern. I Catalunya continuarà sense llei electoral.

La ILP de Ciutadans pel Canvi obre una segona oportunitat a un debat de final de legislatura, que cap dels implicats s'atreveix a donar per tancat perquè la resta no l'apunti amb el dit. Si la iniciativa superés el tràmit a la totalitat en el Parlament s'obriria la possibilitat de fer una nova ponència i situar la discussió, de nou, a la casella de sortida. Té sentit fer-ho ara, vista la predisposició de les formacions? Segur que hi haurà qui s'afanyarà a incloure la llei electoral en el programa electoral. El mínim que es pot demanar als que ara no han volgut pactar-la és que no ens expliquin pel·lícules.