Censura

Mentre a Madrid es produeix el fet excepcional que previsiblement dona el tomb a la política de l’estat, amb la caiguda de Rajoy i la seva cort corrupta, prop de casa nostra plana una moció de censura que obre un munt d’interrogants. L’alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater, veu amenaçada la continuïtat del govern municipal per un acord de socialistes i populars per presentar un govern alternatiu.

Malgrat que els números eren prou justos, fou fàcil que Sabater arribés a l’alcaldia badalonina, quan hi havia un desig compartit per fer-ne fora Albiol. La ciutat necessitava una regeneració democràtica i deu regidors, recolzats des de fora per socialistes i convergents, decidiren un govern de progrés. S’anaren reconstruint els ponts trencats, a vegades amb dificultats per lligar voluntats, i un nou estil es feu ben palès. La ciutat somreia.

Però el 155 ha fet la seva feina i l’entrada al repte de les pròximes municipals també hi digué la seva. Albiol vol tornar amb força per conquerir el reducte del populisme espanyolista. I el PSC es trobà amb un caramel enverinat. Amb tres regidors pot rebre l’alcaldia de mans d’Albiol, però fent un govern conjunt on el Partit Popular tindria deu regidors i exerciria el seu pes numèric. Un govern municipal en mans d’aquells que costà tant fer fora.

Quan s’albiren nous temps en la política catalana i espanyola, PP-PSC poden convertir Badalona en el reducte de velles polítiques clientelars, per sobre d’allò que aconsella la regeneració democràtica. La possible moció de censura és molt més que la consolidació del 155, és l’abraçada de l’os que pot donar un vencedor i molts perdedors. Queda temps, poc, per evitar-ho.