Pluralisme i monolitisme

La corrupció i el conflicte català han fet caure Mariano Rajoy com a president del govern espanyol. La sentència de la Gürtel ha estat la causa principal, immediata, que ha precipitat un inesperat retorn del Partit Socialista a la presidència del govern després d’una moció de censura que Pedro Sánchez ha guanyat amb només 84 escons del seu partit. Si no hi hagués hagut una decisió compartida d’una majoria absoluta per fer fora Mariano Rajoy, la moció de censura no hauria prosperat.

Els dos grups sobiranistes catalans, PDeCAT i ERC, difícilment haurien votat un candidat socialista que ha fet causa comuna amb el govern Rajoy per aplicar el 155 i les mesures que han neutralitzat les institucions polítiques catalanes en els últims mesos. En paraules del diputat Joan Tardà, no s’ha produït un sí a Sánchez sinó un no a Rajoy, ofegat per múltiples casos de corrupció i després d’una primera sentència en ferm de l’Audiencia Nacional que involucra el Partit Popular en una gran trama de corrupció que arrenca l’any 1989.

Encara que hagués sobreviscut a la moció de censura, Rajoy tenia els dies comptats com a president del govern malgrat l’aprovació dels pressupostos pels interessos i càlculs del PNB, que ha sabut, com sempre, jugar a la carta guanyadora. Primer, per obtenir grans avantatges econòmics amb Rajoy i segon, per poder seguir influint en un govern Sánchez que obre una nova etapa en la política espanyola. El divendres va guanyar l’Espanya plural, compartida, i va perdre l’Espanya monolítica que havia entregat als jutges la solució de la qüestió catalana oblidant-se que els tribunals no poden resoldre un problema que té arrels polítiques. És paradoxal que al final no hagi pogut controlar els jutges i que una sentència de l’Audiencia Nacional hagi estat el pretext per perdre el govern. El PP pensava que la corrupció no passaria factura i que alhora controlava la magistratura per protegir-se de les corrupteles de grans dimensions que hem vist a Madrid, València i altres indrets. La democràcia que es desprèn de la Constitució és la que ha foragitat un govern de dretes i ha obert un nou temps polític d’una gran complexitat.

Pedro Sánchez presidirà un govern feble i haurà d’escoltar les peticions d’Unidos Podemos amb un Pablo Iglesias que demana ja formar part del govern i també concórrer a les eleccions en un front d’esquerres junt amb els socialistes. La corrupció i la posició intransigent en el conflicte català, deixant-ho tot en mans dels jutges i no promovent atansaments emocionals i polítics amb amplis sectors de la societat catalana, han fet caure la idea monolítica i única que es té d’Espanya. La rigidesa en tractar la qüestió catalana ha fet créixer l’independentisme i alhora ha alimentat el partit de Ciutadans, que avui és la primera força política al Parlament tot i que no té cap possibilitat de governar perquè no té amics ni aliats.

L’esquerra s’ha unit per fer fora Rajoy però sense els partits nacionalistes aquesta operació no hauria estat possible. Pedro Sánchez ha de formar govern i ha de presentar un programa creïble que pugui satisfer totalment o parcialment aquelles formacions que l’han fet president. El PNB és més que possible que li exigeixi l’atansament dels presos etarres al País Basc al marge d’altres peticions d’ordre econòmic i polític.

Què farà amb l’independentisme català que l’ha votat, encara que sigui tapant-se el nas, respecte als empresonats i als que estan repartits per Europa? Un aspecte positiu serà que al més aviat possible es trobin Sánchez i Torra per enraonar i veure quina manera es pot trobar per reprendre les relacions entre els dos governs. Les paraules despectives de Sánchez respecte a Quim Torra són molt recents i també està en la memòria fresca de l’independentisme el suport del PSOE al desplegament de l’article 155. El que és cert, però, és que la voluntat de parlar pot trencar el gel que ha refredat qualsevol possibilitat de trobar punts mínims d’encontre per començar a refer un nou marc de relacions dintre del marc constitucional.

El president Torra no ho té tampoc fàcil. La CUP ja ha dit que la participació en la votació per fer fora Rajoy no li agrada gens perquè és tornar a formar part de les institucions espanyoles. En la mateixa direcció s’han expressat la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, i altres veus conegudes de l’independentisme que ha trencat mentalment i políticament amb Espanya. Quina serà l’actitud de Carles Puigdemont? Una última consideració és que Pedro Sánchez no podrà esgotar la legislatura fins al 2020. Haurà de convocar eleccions més d’hora que tard per legitimar a les urnes el seu paper com a president del govern.