Espais sense fum

Dels espais tancats sense fum, als espais a l’aire lliure sense fum. Aquesta sembla la tendència que es va imposant de mica en mica després que tots plegats ja hàgim paït la polèmica llei que no fa tant va prohibir fumar en bars, cafeteries, restaurants o discoteques. La commemoració dijous del Dia Mundial sense Tabac ens ha deixat tot un seguit de dades i d’informació que ens hauria de fer reflexionar sobre un hàbit que a casa nostra està al darrere d’una de cada sis morts. I ens hauria de fer reflexionar perquè, tot i que les dades ens diuen que aquest hàbit ha anat baixant, a les comarques gironines encara fuma una de cada quatre persones. I a tot Catalunya hi ha al voltant d’un milió i mig de fumadors que l’any passat es van gastar ni menys ni menys que 2.200 milions d’euros en tabac. No cal dir el que es podria fer amb aquests diners. De manera que sigui per motius econòmics o per motius de salut, deixar de fumar surt a compte. Segurament la solució no és ara posar-nos a prohibir el tabac als espais oberts, tot i que la tendència sigui anar declarant entorns sense fum com han fet municipis com Girona, Vilablareix, Celrà, Cassà de la Selva, Vilafant o Navata. Cal fugir de l’excés de prohibicions perquè sempre és millor convèncer que vèncer. A hores d’ara no hi ha cap mena de dubte dels beneficis de tota mena que ens aporta mantenir els espais lliures de fum. Fins i tot els exfumadors ho sabem molt bé, encara que alguns es resisteixin a reconèixer-ho. No cal anar gaire enrere per recordar quan fumàvem a la feina, sovint de manera compulsiva i inconscient per intentar trobar la inspiració. O quan ho fèiem al cine o al súper durant la compra setmanal. O quan ho feia el metge que ens atenia. En definitiva, que fumàvem en escenaris on ara ens semblaria un atemptat fer-ho. Els més joves no se senten al·ludits perquè no han viscut aquestes situacions que els deuen semblar absurdes i inversemblants. I ara són el col·lectiu que centra gran part dels esforços de les campanyes antitabac. Cal convèncer tots aquests joves que cada vegada comencen a fumar més aviat –diuen que a partir dels 12 anys– dels perills del tabac. Manllevant eslògans que s’han fet servir aquests dies, caldrà convèncer-los a ells i la resta de la societat que l’única opció segura és no fumar, perquè sense tabac hi tenim molt a guanyar.