De set en set
Juny
Fa molts anys que el juny ja no és temps de falçs, sinó que és temps d’exàmens. Potser sí que encara trobaríem en algun racó apartat una antigalla que aquest mes de juny ha agafat la falç i s’ha posat a fer feina. Ens seria molt més senzill, però –molt i molt més– trobar un estudiant amb exàmens. La teoria diu que, si es vol aprovar, val la pena haver estudiat abans. “Menjar molt de suc de fesols”, que diu una meva amiga d’ençà que va sentir a dir-ho. A la pràctica, però hi ha també altres sistemes. Els dos més coneguts són copiar de l’estudiant del costat o anar ben proveït de xuletes. També hi intervé la sort, com és ben sabut. I en això de la sort, hi té també molt a veure el professor que vigila. Va haver-hi un temps que moltes noies de la meva edat apuntaven a la primera plana dels seus llibres de text aquesta pregària: “Virgen santa, Virgen pura, haz que apruebe esta asignatura”. Sí, ho vam tenir difícil els nois i les noies del meu temps. Però, si ara són aquí i estan llegint això, vol dir que ens en vam sortir. Moderadament, és clar. Hi ha estudiants, però, que ja saben en aquest començament de juny que no se n’han sortit. Molts d’ells perquè no han fotut ni brot, d’altres perquè no en saben prou, però n’hi ha que, sense saber-ne prou, si han suspès ha estat sobretot perquè al professorat li fa por que vagi a la selectivitat i que no la passi. Aprovaran les assignatures suspeses d’aquí a uns dies, just perquè no vagin a la selectivitat del juny, però puguin anar a la del setembre. Així no faran baixar la nota mitjana de selectivitat de l’institut. I pot ben ser així, però és ben probable també que, al setembre, si és que hi van i aproven, ja no quedin places lliures en els estudis que volien fer. Això, avui, la Mare de Déu no ho arreglarà. Jo, segur que tampoc, però és pensant en aquests alumnes que he escrit aquest article.