Barcelona gran basar

Un munt d’entitats –avui dia, si no et constitueixes en entitat, no t’escolta ningú– s’han adreçat a l’Ajuntament de Barcelona perquè faci alguna cosa per impedir l’activitat dels venedors il·legals de mercaderia il·legal en l’espai públic, coneguda amb el nom de top manta. Essent així que perjudica tant la lliure circulació per carrers, places i estacions de ferrocarril, com el comerç complidor de la llei i els contribuents en general, i no d’amagat sinó davant els nassos de tothom, qualsevol diria que les autoritats competents s’haurien sentit obligades a actuar d’ofici. Ni de bon tros; és més, aquesta activitat ha estat beneïda i promoguda pel govern municipal. Si més no, han ajudat a crear un, així anomenat, sindicat de manters –si tenen un sindicat, és que treballen per compte d’altri; qui és doncs el seu amo?– i fins i tot han intentat legalitzar la marca Top Manta, feliçment rebutjada per l’oficina de patents. Llavors, què se’n pot esperar? En lloc de denunciar una presumpta deixadesa, hauríem de reconèixer que això formava part del programa –el de veritat, no les frases buides que es diuen durant la campanya, i que en alguns casos s’estiren tot al llarg del mandat– i que els electors tenen mala peça al teler si han de fer requeriments explícits per demanar, simplement, que es compleixi la normativa en vigor. Una de les paradoxes de la democràcia actual són aquests populistes que es presenten com a enemics del capitalisme salvatge quan, a l’hora de governar, aposten decididament per la desregulació i per la llei del més fort.