Laboratori en pràctiques

Badalona és una ciutat singular, feta a cops migratoris i configurada en barris de característiques pròpies, com ciutats dins la mateixa ciutat, amb el repte de construir un model col·lectiu i teixir un projecte de futur. Talment, una societat on s’han esmerçat molts esforços, però que creixé de forma desordenada, que sofrí com poques l’acció depredadora dels promotors immobiliaris del franquisme i que fou esquarterada pel traç d’una impersonal autopista. La transició postfranquista aterrà en una Badalona que era la tercera ciutat catalana en nombre d’habitants i una de les primeres colpejades per la crisi industrial. Una ciutat per construir. En els primers consistoris, comunistes i socialistes ordenaren l’urbanisme i intentaren la vertebració cívica, fins que el clientelisme afectà el lideratge polític i la cohesió social. Per la resta, la manca d’una lectura correcta front la immigració extracomunitària obria nous fronts de conflicte.

En aquest context, el Partit Popular pensà que era un territori adobat per plantar un campament avançat en territori català –Enric Juliana dixit-– i trobà un tema (la descompensació migratòria), un ideòleg professional (Ivan Redondo) i el projecte d’un polític sense escrúpols (Garcia Albiol), per convertir Badalona en un laboratori de pràctica política, des de la xenofòbia i el trencament social. Tres anys de clar discurs demagògic portaren Albiol a l’alcaldia (2011). Novament, la ciutat condemnada a la travessa del desert.

El mateix èxit electoral d’Albiol significà la recerca d’un antídot al trencament social, i totes les forces polítiques s’uniren per treure’l de l’alcaldia, cosa que fou possible en les següents eleccions (2015). Tots contra Albiol, i així Dolors Sabater arribava a alcaldessa amb un clar missatge de regeneració democràtica. Des d’aleshores la bona feina ha prestigiat l’actuació municipal. Tot indica que dimecres que ve acabarà l’actual període de Sabater a l’alcaldia. Un acord PP-PSOE portarà una moció de censura a l’èxit. El candidat socialista, amb tres regidors, serà votat com a alcalde pels deu regidors populars, amb un equip que controlarà Garcia Albiol. El pecat de Sabater: ser independentista. L’esperit del 155 segueix, d’una o altra manera, influint en la societat catalana i ara Ivan Redondo dirigeix el Gabinete de Presidencia de Pedro Sánchez. Tot dit.

Badalona condemnada a laboratori de pràctiques polítiques, immersa en un problema que supera els límits municipals i incideix en la realitat del país, una Catalunya en construcció amb la incògnita de saber on se situen els socialistes. Un govern PP-PSC en una de les urbs punteres és, segur, el més gran dels despropòsits.