Delicte emotiu

El concert que Love of Lesbian va regalar al Liceu el 9 de juny va depassar les expectatives. I l’hem de regurgitar una estona cada dia. La segona celebració dels vint anys de la banda, el 9 de juliol al mateix decorat del cor de la Rambla, ja és un altre sold out. Us faré cinc cèntims de l’experiència. Escric experiència, però la paraula que em balla pel cap és epifania. No soc fan de Love of Lesbian. Mentre més de dues mil persones abillades amb samarretes de John Boy, El Poeta Halley i 1999, botaven i cantaven eufòrics amb els seus ídols, jo restava asseguda a la butaca de vellut vermell com si testimoniés una revelació. Em vaig oblidar de parpellejar. Els paios feien la seva feina amb una generositat brutal. Santi Balmes i companyia convertien el Liceu en un envelat de revetlla d’estiu. Dos mil passavolants s’afegien a la festa. Tot era proper i alhora tot es tenyia amb aquell tel blavós dels no-llocs i dels no-temps dels contes de fades. Jo, peculiar i estrambòtica, arribo a Lord Balmes a través de la seva literatura. Quatre dies després d’aquell Liceu en peu, el delicte emotiu eixampla les ales. Santi Balmes, Clara Segura i Fluren Ferrer delecten l’Ateneu de Banyoles (dins el festival (a)phònica) amb un recital poètic i musical a l’entorn de Canción de Bruma, el poema riu de Balmes, una excursió pel calat vital d’un psiconauta escortat per una guitarra que va i ve de les mans del mag i uns patins blancs de rodes. L’espectacle és meravellós, intens, viu. La dicció de la Clara, la bonhomia d’en Fluren al piano i allò que té en Santi, que fa que tot flueixi sol: l’essencial. Una literatura que és estratosfera, estat d’ànim i química orgànica. Que bé funciones com a record, bandarra.