Moments i sensacions

Borrell Ministre: és la primera mala jugada del president Sánchez. No podia escollir algú menys jacobí, menys antiindependentistes, menys afí a Societat Civil Catalana i a Ciutadans? No podia escollir algú més dialogant i menys radical? Més objectiu i menys parcial? No podia escollir algú que conegui de veritat la situació de Catalunya? És incomprensible que, sent president amb els vots dels independentistes, esculli per aministre un senyor que vol desinfectar la societat catalana i que afirma de manera clara i rotunda que la societat catalana està a un pas del conflicte civil. I davant aquestes afirmacions, el president Sánchez calla. I encara més; el secretari d’ organització de PSC, el senyor Illa, diu que és una interpretació correcta de la realitat. Per cert, al costat del ministre Borrell el president Sánchez ens dona un altra alegria: el ministre de l’interior, un jutge d’allò més espanyolista i fins i tot franquista. El PP i Ciutadans estan molt satisfets amb aquests dos ministres.

El divendres 8 de juny llegeixo a El Punt Avui que Francesc Francisco-Busquets és el més ben situat per ser el subdelegat del govern español a Girona. Ja hi té experiència. Durant la presidència de Zapatero ja va exercir aquest càrrec i no ho va pas fer tan malament. Davant la possibilitat que l’altre candidat sigui l’històric del PSC Josep Quintanas, i també històric del PSUC, encoratjo Francisco-Busquets a acceptar el càrrec. No és per res.

Dos dies després, la consellera Clara Ponsatí, des d’ Escòcia, i en un acte organitzat per l’ ANC, es despenja amb aquestes declaracions: “Volíem fer una catxa a l’ Estat espanyol.” Ens podem preguntat quin és l’objectiu d’aquestes declaracions que han alçat tanta polèmica? També ens podríem preguntar què passa pel cap de les persones exiliades, perquè declaracions poc assenyades com aquesta no són pas una excepció. També ens podem preguntar si amb amics con aquesta consellera necessitem enemics.

El dissabte 9 de juny, a Santa Coloma de Farners se celebrà el Dia Internacional dels Arxius amb el lema Recordant el Corpus de sang. Hi intervingueren Joaquim Carreras, arxiver municipal i historiador, que va parlar del “context internacional del conflicte català”, i Assumpció Cantalozella, autora de Corpus de sang, premi Pere Calders. A primera fila, el president de la Generalitat, Quim Torra, i l’alcalde, Joan Martí, i la mare del president i la seva parella. Unes paraules del president van concloure l’acte. Escoltar el president parlant de determinació i fidelitat per tot el que van suposar l’1-0 i el 21-D, malgrat totes les dificultats i moltes incomprensions, fins i tot de molts independentistes, sempre és reconfortant i il·lusionant.

Necessitem més paraules i accions de Quim Torra i menys de Clara Ponsatí.