Indefensió i submissió

El món està dividit entre els maltractadors i els maltractats i Espanya ja li ha fet saber a Catalunya unes quantes vegades al llarg dels últims 500 anys quin paper han de jugar els uns i els altres. Els espanyols tenen la força i, per tant, el poder, i en conseqüència el destí dels catalans és sotmetre’s als designis de Madrid o assumir que els cauran hòsties. Aquest principi fonamental no ha generat cap maldecap a reis i dictadors; el problema és la democràcia. Per això s’han ideat tots els eufemismes imaginables per viure aquesta experiència extrema de la forma més natural i indolora possible. Digues-li Constitució, pacte de convivència, fraternitat, federalisme, Estat de les autonomies, estat de dret, Estatut d’Autonomia i un llarg etcètera. Tots són conceptes plens de bones intencions, però no afronten el problema real, que és una relació de convivència basada en la indefensió i la submissió d’una de les parts. L’única eina que serveix per formalitzar una relació basada en la llibertat i el pacte és el referèndum d’autodeterminació, però això, per a Espanya, és l’anticrist, l’innombrable, l’impossible, perquè qüestiona el principi fonamental (recordin: tu manes i jo obeeixo, si no, em mates). L’1 d’octubre exhibeix això amb tota la seva cruesa i, justament per això, a més de per defensar el principi, tot el que ha vingut després és pura venjança. Una venjança d’Estat des del TC, el Suprem, l’Audiencia Nacional, el Tribunal de Comptes, el govern d’Espanya, la fiscalia, la Guàrdia Civil, la Policía Nacional, el rei i uns quants jutjats; i una venjança social que pren cos en totes i cada una de les miserables agressions físiques o verbals perpetrades amb total impunitat. Per això uns arriben a la condemna en llibertat i prèvies totes les sentències possibles i altres són emmanillats, tancats i condemnats sense judici, silenciant testimonis, obviant proves i vulnerant drets. Per això un moviment pacífic i democràtic com el sobiranisme està sent criminalitzat com a violent i colpista. Per això un simple llaç groc genera cada dia agressions, insults, violacions de drets i fins i tot rabietes polítiques. I, és clar, davant d’aquest panorama, hi ha qui creu que cal tornar a l’Estatut de 2006. Eureka!