De set en set
Els gestos i les paraules
Ja fa anys que em sento més meus els Reis d’Orient que no pas els reis d’Espanya i el fet que demà Felip VI presideixi la inauguració dels Jocs del Mediterrani m’és bastant indiferent. N’hi haurà molts, de senyors amb corbata que figuraran a la foto i ja és ben trist que amb les cares noves que estem assimilant fruit dels esdeveniments polítics dels darrers temps sigui la d’aquest rei que a mi no em representa de les poques que ja hi figuraven al començament, junt amb la de l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, aquest sí legítim protagonista de l’esdeveniment. Ja sé que ser-hi o no ser-hi, en aquesta foto, diu moltes coses i que en política a vegades parlen més els gestos que no pas les pròpies paraules. I ja sé que de gestos i de paraules n’hi ha hagut de massa gruixuts per fer veure que aquí no ha passat res. I encara que jo relativitzi el que digui o faci algú per qui no em sento representada, ja està bé que se li demanin, per carta o de viva veu, discursos conciliadors i vies de diàleg. Però tinguem clar que demà, a Tarragona, no hi ha ni una cimera política ni una trobada de caps d’estat, hi ha la inauguració d’un esdeveniment on esportistes i tarragonins haurien de ser els protagonistes. Que hi hagi els que els toca ser-hi i que públicament tothom els pugui aplaudir o ignorar en funció del que el cor els dicti. És portes endins i lluny de flaixos i càmeres que cal aprofitar per fer els gestos importants de veritat i encarrilar solucions polítiques.