Hostes vingueren

La utilització dels Jocs del Mediterrani per part de l’Estat ha estat clamorosa. Després d’haver-se’n desentès durant temps –fins al punt que es van haver d’ajornar del 2017 al 2018 per culpa de la manca d’inversió del govern espanyol–, a l’hora de tallar la cinta han volgut aprofitar l’esdeveniment per fer un rentat de cara a Felip VI davant dels catalans. El president Torra ha fet molt bé d’anar-hi; ell és la màxima autoritat a Catalunya i si hagués renunciat a ser-hi hauria fet bona aquella dita que diu que “hostes vingueren que de casa ens tragueren”. Era important ser-hi, i ser-hi no pas com a acte de vassallatge sinó com a acte de dignitat. Ser-hi per complir amb la missió institucional que el president de la Generalitat té encomanada i ser-hi, sobretot, per mirar als ulls Felip VI i dir-li que els catalans no hem oblidat el seu discurs del dia 3 d’octubre, que no hem oblidat la manera com va blindar els responsables de la repressió ni hem oblidat la manera com va ignorar els més de mil ferits i com va desafiar els més de dos milions de catalans que van fer cua pacíficament davant d’una urna per votar. La manera de dir-li que no ho hem oblidat és, precisament, dient-li-ho com va fer Torra i no pas quedant-se a casa.

L’operació del rentat de cara de Felip VI, doncs, no els ha funcionat, i en molt bona part ha estat també gràcies als tarragonins, que van sortir al carrer per dir que la ruptura emocional i institucional de Catalunya amb la monarquia des del 3 d’octubre és definitiva, i que mentre hi hagi presos polítics a l’Estat els Jocs del Mediterrani no es podran anomenar “els Jocs del diàleg i de la pau”.

No els hem de regalar cap espai, i menys a casa nostra. No hem de deixar mai de recordar-los que “teníem raó contra bords i lladres, el meu poble i jo”, com deia Espriu. Vam tenir raó l’1 d’octubre davant els col·legis, el 3 d’octubre davant les fàbriques i el 21 de desembre davant les urnes. I cal recordar-los-ho, a Tarragona i també el 9 de juliol a La Moncloa.