Full de ruta
Comprant xenofòbia
Setze dels encara Vint-i-vuit països de la Unió Europea es van reunir el cap de setmana per preparar el Consell Europeu de dijous i divendres que ha d’abordar la crisi migratòria. Hi havia, per exemple, Giuseppe Conte, el primer ministre italià marioneta del xenòfob ultradretà Matteo Salvini; Pedro Sánchez, paracaigudista de la política europea, efectista devot de la pirotècnia i encantat de fer-se fotos, sigui al costat d’Angela Merkel, sigui corrent per La Moncloa; o Alexis Tsipras, el primer ministre grec per a qui els resultats dels referèndums es multipliquen per zero. És a dir, els dirigents de tres dels principals països receptors d’immigració. En canvi, no hi eren els del bloc de Visegrad, com ara Polònia, que ha fusionat els poders executiu i judicial, o l’Hongria de Viktor Orbán, de xenòfob en amunt.
Europa, que s’ha dedicat a aixecar barreres internes, a retornar refugiats a Turquia i a deixar morir la gent al mar, debat ara seriosament la idea de crear el que anomena plataformes de desembarcament i selecció de demandants d’asil o centres per classificar, identificar i distribuir migrants, eufemismes de camps de concentració –d’això, Europa en sap un niu–. El debat no és pas si crear-los o no crear-los, sinó si s’aixequen dins de la UE o s’externalitzen en països de pas, o les dues coses. La idea que un club que no ha sabut garantir els drets humans a l’interior de les seves fronteres pretengui imposar-los a l’exterior és d’una ingenuïtat perversa en aquest continent hipòcrita. Per això s’intenta maquillar l’ocurrència involucrant-hi l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (Acnur) o l’Organització Internacional per a les Migracions.
Classificar és un terme que no s’hauria d’aplicar a les persones, però els centres d’internament es dedicaran a això: a uns els xutaran de tornada i a altres els enviaran a països amb qui hi hagi acords bilaterals, donada la incapacitat d’establir polítiques comunitàries en aquest àmbit. Volen triar entre els mal anomenats migrants econòmics i aquells que necessiten protecció internacional, com si importessin gaire les diferències després d’haver caigut en mans de màfies i d’haver-se jugat la vida al mar.
La solució dels camps de refugiats la va plantejar fa temps l’hongarès Viktor Orbán: Europa compra les idees de la xenofòbia en matèria d’immigració.