Diàleg sense limitacions

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va dibuixar ahir el marc en què vol que es desenvolupi el diàleg amb el president de la Generalitat, Quim Torra, a partir de la reunió del 9 de juliol. I el limita a la Constitució. La consideració és lògica però Sánchez hauria de tenir present que el text constitucional pot limitar la seva actuació jurídica però no la seva acció política. Perquè tornar a l’època de les línies vermelles de coartada constitucionalista seria nefast. Tot just ara comença la creació de l’escenari de diàleg. No estem en temps de negociació. És impossible. El republicanisme català té els seus principals dirigents a la presó o a l’exili i no pot permetre que siguin ostatges moneda de canvi en la negociació. Amb presos polítics no hi ha negociació possible, però cal posar-hi les bases futures, i per això l’actual fase de diàleg que s’obre ha de ser sense limitacions. Sense incloure en el diàleg els presos polítics o el dret a l’autodeterminació no s’establiran les bases d’una negociació que sigui una solució viable i real al conflicte. El republicanisme català no ha assolit la República, però sap que si treballa per eixamplar les seves bases tindrà una nova oportunitat en l’horitzó. Té temps. Mentrestant es mantindrà una tensió permanent amb el focus posat a Barcelona, però també a Berlín, Brussel·les, Edimburg o Ginebra. La pilota està a la teulada de Sánchez. Pot obrir joc, arriscar i oferir una via transitable per a Catalunya. És a dir, posar els fonaments per obrir una reforma de l’Estat que faci possible la solució democràtica a les urnes del conflicte. O pot intentar instrumentalitzar el diàleg amb reduccionismes i provocar que l’única sortida sigui un altre 1-O. I té raó Sánchez quan recorda que l’1-O ha tingut conseqüències per al republicanisme: dolor, indignació i repressió. Però que no se li oblidi que el resultat també han estat els ridículs judicials internacionals de l’Estat, una majoria republicana a la Generalitat i un cadàver polític que no és altre que el de Mariano Rajoy. Si Sánchez és tan intel·ligent com ell es pensa no s’estarà d’estudiar-se bé aquesta lliçó.