Pagesia com a espectacle

Fa poc s’ha celebrat la tercera edició del Benvingut a Pagès. Com explicava aquest diari, es tracta d’un cap de setmana que serveix per apropar el món rural i el sector primari en general als ciutadans, en el qual pagesos, agricultors, ramaders i pescadors organitzen visites gratuïtes a les seves explotacions, amb descomptes en hotels i cases rurals i menús especials als restaurants. Tot perquè moltes persones puguin descobrir una part del país poc coneguda pels “urbanites”. Mengem cada dia però hem d’anar de turisme per conèixer on comença la producció d’aliments a casa nostra. Ens omplim la boca amb el menjar de proximitat però no sabem d’on surt i com viuen els que el produeixen. Com exposava a El Punt Avui el galerista Jordi Mayoral, hi ha vida intel·ligent més enllà de Barcelona i la Costa Brava.

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (Darpa) de la Generalitat s’ocupa dels problemes dels pagesos. Com informava la revista El Temps en presentar la nova consellera, es preveu que Teresa Jordà continuarà les polítiques de Meritxell Serret, encaminades a garantir que l’agricultura sigui un sector amb futur, posant el focus en l’alimentació, garantint la qualitat i la seguretat alimentàries elevant els estàndards de producció, fomentant la diversificació i, punt fonamental, la força del sector davant del mercat, del qual és la baula més feble. Amb aquesta finalitat, la consellera Serret apostava per la dignificació del pagès, a l’estil francès, on els consumidors valoren la producció agrícola i ramadera de qualitat, i els pagesos i ramaders com a productors.

Però de França ens arriben unes notícies inquietants. Aquest maig, Josep Montasell, expert en el món agrari, en un dels seus escrits a la xarxa, que anomena ppt.breus, titulat Suïcidi, ens informa que, des de ja fa uns anys, el nombre de suïcidis de pagesos és superior al de la resta de la població. En la mateixa línia, a Le Figaro, un article editorial del 23 de febrer, Tots som pagesos, firmat per Yves Théard, denunciava que la mitjana de suïcidis d’agricultors i ramaders és de gairebé dos al dia.

El món agrari ha d’innovar, ha de créixer la base territorial de l’explotació agrària, ha d’augmentar la productivitat i ha de tenir accés a un finançament just, però se li han de facilitar les eines. La recent convocatòria del Darpa d’ajuts a les activitats de demostració de Transferència Tecnològica, del Programa de desenvolupament rural de Catalunya, per exemple, va en aquesta direcció. Calen molts més esforços, començant pels dels catalans a l’hora de valorar degudament, i comprar, els productes dels nostres pagesos. En definitiva, continua vigent el que un dia em va dir un pagès, i que vaig esmentar en un article de gener de 2015: “Al pas que anem, cada vegada serem menys, i la nostra societat no s’adona que és més difícil fer un pagès que un sant.” Com diu Josep Montasell, “cal pensar i repensar el marc econòmic, social i polític en què viu i es desenvolupa l’activitat professional de la pagesia”.