Full de ruta
Si fossis guàrdia civil...
Si fossis guàrdia civil, dues dames dels matins televisius no es rifarien l’advocat dels teus violadors perquè la seva versió s’imposi en ‘share’ a la dignitat del teu silenci
Estimada C. Sí, aquesta carta ha de recollir la inicial del teu nom perquè La Manada t’ha robat fins i tot això, el dret al teu anonimat com a víctima. I saps què és molt trist de la història que vius en l’Espanya d’avui? El convenciment que res del que ara vius i pateixes et succeiria si fossis guàrdia civil i no una jove madrilenya. Si fossis guàrdia civil, com ho és un dels teus agressors, tu no hauries de veure com els teus cinc violadors es passegen pels carrers tot i estar ja condemnats. Si fossis guàrdia civil, el teu cas no hauria estat etiquetat alegrement com a agressió i el jutge Ricardo González no hauria gosat dir que el que li suggereixen els teus sons és “excitació sexual”, sinó que la teva violació seria una violació i hi hauria un concurs entre els fiscals per veure qui fa mèrits i es penja la medalla d’endossar als acusats un agreujant per delicte d’odi. Però, és clar, el delicte d’odi no es va aprovar per a una jove madrilenya indefensa com tu, es va aprovar per protegir un cos armat de naturalesa militar. Si fossis guàrdia civil, les dues dames dels matins televisius –sí, sí, les dues que veien el 8-M com una vaga comunista fins que un minut abans van abraçar el feminisme com si la convocatòria fos seva– no es rifarien l’advocat dels violadors, Agustín Martínez. Si fossis guàrdia civil, algú els recordaria a les dues que qualsevol acusat mereix un advocat, però no una hora de televisió diària perquè sigui la seva versió la que s’imposi a cop de share davant la dignitat del teu silenci que no cotitza a les audiències. I saps el més trist? Que ni et caldria ser guàrdia civil; pel masclisme n’hi hauria prou que fossis la xicota d’un guàrdia civil. En aquest cas, el sistema lloaria la teva dignitat i valoraria que diguessis frases com ara “no havia vist mai una mirada d’odi com aquella”. Però no ets guàrdia civil ni xicota de guàrdia civil, així que la teva mirada es perd. És trist acabar una carta on començava, però res del que et ara passa no et passaria si fossis guàrdia civil.
