Barcelona, porta oberta

Pot sonar a tòpic o a eslògan, però és així. Per posició geogràfica, tradició històrica, tarannà o tants altres factors que es vulguin enumerar, Barcelona és una ciutat d’acollida, acostumada a conviure en la diversitat. Potser per això, no sorprèn gaire que l’últim padró municipal reveli que el 25% d’habitants de la capital, que aviat és dit, ha nascut a l’estranger. Una realitat que, com a inherent a la ciutat, ni es negocia ni es discuteix, però que també obliga a plantejar-se reptes i preguntes. Com ara el de la necessitat de modelar un estat del benestar i de serveis ajustat a una urbs que és un far d’arribada per a molts. Pocs debats més transcendentals que aquests té pendents, ara mateix, Barcelona.