És l’hora de Salt

El municipi de Salt té, des de fa moltes dècades, un problema important en l’escolarització de tots els nens i nenes del municipi. L’índex d’immigració de la població ha passat de l’1,5% en la dècada dels noranta a un 37% en l’actualitat, multiplicat per mil en dues dècades i concentrant-se en unes escoles concretes. En aquests centres s’arriba al 96% i fins i tot al 100% de diversitat cultural amb exemplar convivència. Les escoles tenen perfectament assumit aquest fet diferencial i la pràctica docent la duen a terme amb dedicació, excel·lència i professionalitat, tant és així que no preveuen cap altre escenari que l’actual. Això, que pot semblar molt natural, ho és gràcies a l’esforç dels equips de docents i de les institucions que sempre han entès que és a través d’aquesta realitat per on s’han de trobar les solucions a un problema que se’n diu segregació i exclusió social. Recordo una de les visites de l’exconsellera Carme Laura a l’escola de La Farga, en què va quedar meravellada per dues constatacions sorprenents en qualsevol societat positiva: la il·lusió tremenda dels mestres per la seva feina i l’ús generalitzat del català com a llengua de comunicació. El missatge és clar: el conflicte de la segregació es produeix en un altre nivell, més institucional i social que a l’escola, perquè la inclusió i la igualtat d’oportunitats està present a les aules. Una altra cosa és al carrer, en la cultura i en el món laboral. Aquí pinta diferent.

Però l’objectiu no està exempt de dificultats. El dret d’escollir centre escolar encara té grans obstacles per l’existència de la doble xarxa pública-concertada. El dilema té difícil solució en l’actual marc legal. La legalitat estipula el dret de les persones a accedir a l’educació en igualtat d’oportunitats i sense restriccions per motius de procedència, llengua, cultura o nivell econòmic. Alhora, les societats multiculturals i pluriculturals han de fer aquell pas que els permet una relació més natural amb qui comparteixen un mateix espai de vida. Han de traspassar la frontera de les cultures coexistents per passar a ser cultures interconnectades. L’altra realitat, més enllà de l’escolarització, és ben diferent. Barris i carrers segregats que dificulten clarament la interculturalitat, amb una precarietat econòmica evident i unes expectatives d’èxit social limitades i punyents que ens haurien de colpir. Quants d’aquests nens i nenes nascuts aquí fa més de vint anys han sobreeixit en una societat competitiva? No en som tots nosaltres una mica culpables que això sigui així?

Les AMPA i SalT’Educa estan fent passos per trobar fórmules ja emprades en altres municipis i amb efectes positius. Sovint sembla que es camini sense avançar, com qui es troba en el punt de partida a pesar dels esforços i les accions realitzades. El diagnòstic de la realitat del municipi no es pot fer eternament. El que caldria és fer i aplicar ja algunes de les propostes que s’han apuntat com a efectives en altres entorns: reducció de ràtios, deixar un coixí per a les incorporacions tardanes, més recursos humans per ensenyar diferent, escolarització extensiva entre tots els centres de Salt i un compromís per innovar i recrear en educació participativa. Potser s’hauria d’abandonar temporalment el sistema d’avaluació per indicadors més basats en dades quantitatives que qualitatives, per centrar-se en uns altres indicadors globals, socials, més qualitatius i no estrictament acadèmics. La solució global passa per l’habitatge i barris inclusius, pels plans d’ocupació, pels projectes interculturals, per la innovació, l’esport, l’art, la formació universitària, els plans de convivència i la seguretat ciutadana. És l’hora de Salt, és l’hora de l’acció i és l’hora de formulacions integrals.