Arrasant Girona amb 72 vots

En total, són 296 els catalans que han donat suport explícit i militant a la gestió de Soraya Sáenz de Santamaría i d’Enric Millo, el seu delegat a Catalunya. Tres centenars de persones que han fet l’esforç de pagar les quotes del PP català, anar a un centre de votació i decantar-se per l’altrament totpoderosa exvicepresidenta. La crisi del PP ha fet visible que en el seu feu més treballat, Girona, el duet Millo/Sáenz de Santamaría ha aconseguit imposar-se a les altres candidatures gràcies a l’extraordinària xifra de 72 vots, molt lluny, això sí, de les 13 paperetes per a María Dolores de Cospedal i les 11 de Pablo Casado. Espectacular.

Tot això ve a tomb perquè el missatge més repetit per aquesta florida col·lecció de polítics és que els independentistes, a Catalunya, són una minoria. I que, per contra, ells estan al costat de la majoria de ciutadans que, segons diuen, volen continuar a Espanya i per això van donar suport a la suspensió de l’autogovern català, via article 155. No qüestiono en absolut la legitimitat del sistema de primàries del PP, al capdavall és un club més o menys privat, però el suport popular que se’ls pot adjudicar directament és, en conjunt, de poc més d’un miler de catalans.

En definitiva, tot plegat deixa al descobert les vergonyes del sistema polític espanyol. Un conjunt de mecanismes sense una veritable dimensió popular, ni tampoc fórmules de participació i control efectives. El règim del 78 està fet a imatge i semblança de l’Estat autoritari que s’ha perpetuat des de fa segles a Madrid. El que crida l’atenció és que, malgrat tot el que ha passat, encara hi hagi hagut uns pocs centenars de catalans que s’hagin aixecat de la cadira per donar suport al partit que va dirigir Mariano Rajoy. I diria més, estic segur que n’hi ha algun que no ho fa per treure’n algun benefici sinó per convicció. Ves tu quines coses que té la gent.