La reflexió d’Artur Mas

Com que estem a les portes de la trobada entre els presidents Torra i Sánchez, i com que ara tot són gestos, m’agradaria aprofitar per fer-los un parell de reflexions (la primera avui, la segona demà) de cara a aquesta cimera que tenim a la cantonada. L’altre dia (l’altre dia era dilluns passat) vaig tenir l’oportunitat de conduir un debat entre el president Artur Mas i el politòleg Ramon Cotarelo amb motiu de la presentació del seu nou llibre, d’aquest España quedó atrás que és una magnífica radiografia no pas del què és Espanya, sinó del que no és. Com que aquest darrer llibre de Cotarelo s’acaba quan a Espanya encara governava el registrador de la propietat Mariano Rajoy, evidentment durant la conversa els vaig demanar què en pensaven, de la trobada Torra-Sánchez de dilluns vinent. Cotarelo, sempre optimista (“la situació dels presos polítics només s’acabara quan demostrem que hi ha més gent disposada a entrar a la presó, quan els desbordem”) va tirar una mica de pilotes fora. El president Mas, però, va fer una reflexió que a mi em va semblar molt oportuna; sobretot si vostès són d’aquells que ara veuen gestos i bona voluntat per tots costats. Independentment del que acordin Torra i Sánchez, va dir Artur Mas, l’Estat ja té prou mecanismes per aturar-ho, si cal. I ho va exemplificar amb la reforma de l’Estatut que el gener del 2006 ell mateix i José Luis Rodríguez Zapatero van pactar en aquella famosa trobada a La Moncloa. L’Estatut, aprovat pel Parlament, pel Congrés dels Diputats i sotmès a referèndum pel poble de Catalunya, se’l va carregar més tard, el 2010, el Tribunal Constitucional. No calia afegir-hi gaire res més. L’exemple, no ens n’oblidem, és demolidor. L’Estat, va dir de fet Mas, té prou mecanismes per aturar qualsevol acord polític al qual puguin arribar Torra i Sánchez. Perquè l’Estat (llegeixin Cotarelo) no és Rajoy, ni és ara Sánchez. Són aquestes quatre-centes famílies (l’arbre genealògic sempre té arrels franquistes, conclou) que ens governen des de fa anys. I una cosa és que ho digui jo. Però l’altra és que ho diguin Mas i Cotarelo. Estan avisats.