De Girona al món

Girona ha deixat de ser des de fa uns anys una ciutat de segona divisió per competir amb qualsevol ciutat del món. Ja no estem parlant d’aquella Girona grisa i mig bruta de fa unes dècades, on el provincianisme traspuava en la majoria de les accions dels seus ciutadans. Ho demostra el fet que diumenge la ciutat visqués una de les fites que quedaran marcades en la història de l’esport del nostre país. Dos germans, els Gasol, van reunir un estol d’estrelles del bàsquet, sobretot espanyoles, però amb algunes que brillen amb llum pròpia a l’NBA, com ara Jimmy Butler. No parlarem de bàsquet, sinó de l’impacte que suposa aquest fet. Fa uns anys ningú s’hauria plantejat fer un espectacle d’aquest tipus a Girona. I no per una manca de capacitat, sinó per la creença popular que tot s’havia de fer a Barcelona. La capital catalana té una força mundial, i en cap cas es tracta ara de menystenir-la. Tot al contrari, Girona s’ha anat situant al mapa del món per múltiples factors. Com dèiem fa dues setmanes, els germans Roca han fet que indefectiblement personalitats d’arreu del món hagin fet cap fins al barri de Germans Sàbat per fer-hi un àpat suculent. El pas de l’Akasvayu, gran èxit esportiu i de marca, encara que nefast en estratègia financera i que encara paguem els gironins cada any, va deixar el pòsit de grans jugadors vivint a la ciutat. Marc Gasol ha quedat atrapat per aquesta ciutat modesta, potser una mica massa orgullosa de si mateixa a voltes, i ha fet possible aquest partit planetari. Repetir el salt inicial històric dels All Stars del 2015 servia d’excusa per reunir a Fontajau l’estol de referents del bàsquet europeu i algun també d’americà. A més, els Gasol van demostrar que Fontajau podia ser durant un parell d’hores el germà petit del mític Madison Square Garden, amb espectacles continuats a la pista, on el bàsquet semblava només un element més del gaudi. Girona s’ha fet un lloc també gràcies a Temporada Alta i la seva excepcional feina cultural, i no només sobre l’escenari o entre bambolines, però també hi han ajudat la sèrie Joc de Trons i la gravació fa uns estius ja d’una part d’una de les temporades, el pas del Tour per la ciutat o ara que diversos ciclistes professionals hi tinguin la seva adreça de correu postal. Potser al final podrem dir orgullosos i sense fer-hi befa: “Però Girona més!”