El totxo, l'únic recurs contra la crisi?

Fa poc ho comentàvem amb uns amics: l'única sortida de la crisi a casa nostra suposa, lamentablement, la revifalla del sector de la construcció. I vet aquí que ara el govern espanyol es destapa amb una proposta per crear 350.000 llocs de treball a les obres. Sempre m'han meravellat aquestes prediccions incomprovables. Se'n recorden, dels 800.000 llocs de treball? Ara hi ha 4 milions llargs de desocupats; hi comptem aquests o es tracta d'uns altres? Bé, no fem broma amb coses tan serioses com aquestes. Per recuperar l'economia, el pla governamental inclou una rebaixa de l'IVA al 8% (amb la paradoxa que al juliol apugen la base general del 16% al 18%) i una línia de crèdit de fins a 200.000 euros per a aquelles empreses que es dediquin a la rehabilitació de cases i edificis. El sector de la construcció havia arribat a una total saturació (nou-cents mil habitatges, nous de trinca, per vendre a tot l'Estat); fent autèntiques bestieses urbanístiques –amb la connivència dels polítics de torn– com ara crear pobles fantasma i acabar de trinxar sense compassió els darrers racons de la costa mediterrània. Mentre es produïa la destrucció del paisatge que ens ha empobrit a tots i només ha enriquit uns quants, es tancaven les empreses d'economia productiva, ja sigui per deslocalització (quin gran invent del renovat capitalisme) o per esgotament davant les imparables ofertes asiàtiques. Al meu poble havíem viscut de la indústria del suro; avui no en queda res. Amb el tèxtil ha passat el mateix. No només de fàbriques de components per a cotxes pot viure l'home. Ni tampoc d'una temporada turística amb uns visitants cada cop més escurats. Els temps han canviat, però a casa fa més de dos mesos que esperem el lampista; es veu que la crisi a ell no l'afecta.