Com dividir una societat

La millor manera de dividir una societat és no deixar-la decidir sobre allò de què discrepa. La societat espanyola estava molt dividida al voltant del divorci i de l’avortament. Dos temes tabús durant el franquisme i que amb l’obertura del règim van ser posats sobre la taula per una part cada cop més important de la societat. S’imaginen que no s’hagués permès en cap moment ni discutir ni negociar res sobre l’avortament, durant anys i panys, ja que la llei no ho permetia i no era interpretable? S’imaginen que el govern de torn i els seus braços mediàtics haguessin decidit que aquell tema era d’una gran irresponsabilitat perquè “dividia la societat” i que els seus defensors el que havien de fer era tenir seny i deixar-ho córrer? L’olla de pressió d’una majoria a favor de la llibertat de la dona a decidir sobre el seu cos hauria acabat esclatant en la unilateralitat de xarxes clandestines de clíniques avortistes, manifestacions multitudinàries, monotema als mitjans de comunicació, i en una ferotge repressió policial i penal sobre elles, unida a l’actuació de grupuscles antiavortistes aplicant per ells mateixos la duresa per mantenir a ratlla els sediciosos avortistes.

El PSOE de Felipe González va fer als anys vuitanta una feina modernitzadora de l’Estat, portant aquests temes a debat, votant sobre ells al Congrés i incorporant-los als corpus legal i institucional espanyol després d’haver passat pel sedàs del debat públic i les cites electorals. Fi de la divisió: la societat dialoga, negocia, ho vota, uns guanyen i uns altres ho accepten.

La primera cita entre el president Torra i el president espanyol Pedro Sánchez va acabar amb el sobiranisme enviat a la friend-zone on el vol el nou govern del PSOE després d’haver aconseguit els seus vots d’investidura: “Jo també us estimo, caris, però com a autonomia.” Si tingués coratge, Pedro Sánchez podria passar a la història com un nou modernitzador de l’Estat destapant un altre tabú del franquisme, el de la unitat d’Espanya i la repressió a l’autodeterminació. Però tot indica que el corresponsable del 155 i de l’estratègia judicial repressiva contra l’independentisme es troba de moment més còmode mantenint el bloqueig i, per tant, aprofundint en la divisió de la societat catalana i en l’ofec de les seves majories. I tot això amb l’olla de pressió catalana bullint en silenci.