De set en set
Amic americà
La participació de Catalunya en el festival cultural organitzat a Washington fa quinze dies per la institució nord-americana Smithsonian ha evidenciat una empatia entre pobles que ve de lluny. Hi ha fites històriques, més enllà d’aquesta del mes de juny passat, que reflecteixen una receptivitat recíproca entre gent catalana i dels Estats Units. El professor Lluís Costa, de la Universitat de Girona, va publicar fa pocs anys un estudi sobre La Llumanera de Nova York, periòdic català editat en aquella ciutat entre 1874 i 1881. Aquella iniciativa periodística és una prova documental de les relacions comercials, polítiques i de tota mena que, tot i les dificultats de comunicació en el segle XIX, mantingueren territoris dels dos continents. Tenien en comú esperit emprenedor i tarannà de progrés. En el segle XX es donaren experiències personals rellevants en circumstàncies crítiques. Part de la diàspora catalana republicana provocada pel final de la guerra espanyola, l’any 1939, fou acollida als EUA. Allí trobaren refugi alguns fugitius del franquisme. Pau Casals, la personalitat catalana contemporània més universal, va trobar a Washington una plataforma de projecció mundial de la catalanitat: el president Kennedy va convidar el mestre a tocar a la Casa Blanca amb motiu del sopar d’Estat del 13 de novembre de 1961. Amb aquests antecedents no va sorprendre la iniciativa de la Catalonia America Council d’encapçalar, el maig passat, la represa de la malmesa diplomàcia pública catalana.