Dia a dia complicat

Tots els problemes de fons que van generar el conflicte de Catalunya amb Espanya continuen existint. El govern espanyol defensa la Constitució amb totes les armes, com és lògic. Mentrestant, el govern català defensa l’objectiu d’independència sobre el qual va poder formar un govern i una majoria parlamentària després de les eleccions del 21-D. Cada govern defensa amb fermesa tot allò que creu que pot mantenir-lo en el poder i en aquest cas, català i espanyol, és pràcticament impossible posar-se d’acord. Ningú renunciarà a objectius. És possible, com s’està veient, canviar les maneres dient-se les veritats a la cara. Els dos presidents convocaran eleccions respectives –generals i catalanes– més aviat que tard i seria tot un èxit arribar-hi amb bones maneres, un fet que despitaria tots aquells que s’han situat en el discurs de la confrontació permanent.

En el seu període governamental, ni Quim Torra ni Pedro Sánchez tenen gaire res a perdre. No creien que arribarien de la manera que ho han fet a les respectives presidències, un fet que és positiu. Des de fa dies que tots dos s’estan comunicant a l’hora que volen i des d’on volen per WhatsApp. Tot obert amb el límit que ni l’un insisteixi amb la Constitució ni l’altre insisteixi amb l’autodeterminació. Caldrà veure quin serà el límit de la Generalitat per aguantar la negativa de Sánchez i el límit del govern espanyol per aguantar les peticions independentistes. Tot indica que hi haurà un llargs temps d’espera.

La relació entre els dos presidents pinta bé i seria injust pensar que Torra no fa cas de l’advertència que Pujol feia: “Els catalans van a Madrid i amb dos copets a l’esquena marxen satisfets.” El president no pot estar satisfet per molt bona relació de fons que hi hagi davant d’un dia a dia més complicat i estrany que mai. El principal escull: la qüestió judicial que manté empresonats, exiliats i diputats suspesos. El segon: el finançament, que difícilment es resoldrà amb comissions bilaterals. Un tercer: el dubte ciutadà de saber si viu en una prerepública catalana o en una autonomia establerta.