El desgast dels símbols

Al lliurament dels Premis Nacionals de Cultura, Lluís Marco duia un llaç groc. La seva filla Marta i copresentadora, no. Entre els premiats es va mantenir aquest equilibri. Ho cito des de l’estadística freda, no com a comissari polític. Els símbols neixen amb la força dels fets que els generen. Però es desgasten. Fa molts anys –ni ho recordo ni ho trobo–, els jugadors, crec que del Brasil, es van conjurar durant una tanda de penals agafant-se els uns als altres. Ara ja és obligatori fer aquesta litúrgia i ha perdut espontaneïtat. Amb els llaços passa igual, s’han fet quotidians i gairebé ni els veiem. No importa. El que sí, i molt, és que arribi d’una vegada el moment en què no calgui dur-los. Seré feliç de comptar altres coses per passar l’estona.