Sobre la comissió

Explica el gran John Irving que el primer que escriu d'una novel·la és el final. Amb la seguretat sobre com acabarà tot, i tenint clara la història, mai abans, no comença a teixir les trames dels seus sorprenents personatges. El mític Garp, la Ruth Cole i tants d'altres van néixer sabent com acabarien... És un bon mètode. Segur que si CiU hagués intuït ja no el final, sinó com es desenvoluparia la comissió d'investigació del foc d'Horta de Sant Joan, probablement s'ho hagués pensat dues vegades a l'hora de demanar-la. Constituïda amb voluntat de fer aflorar la veritat sobre el dramàtic incendi que el juliol passat va posar fi a la vida de cinc bombers, s'ha convertit en un combat entre dos bàndols, polítics i compareixents. Només cal constatar els recels amb què hi van alguns dels qui han de donar explicacions, sotmesos a examen polític per la seva actuació en un incendi en què, no s'ha d'oblidar en cap moment, van perdre cinc companys. Els grans perjudicats, els bombers, que veuen com la seva feina és passada per un microscopi amb una lent cruelment ampliada per la proximitat de les eleccions catalanes. Amb titulars als diaris, dia rere dia. A hores d'ara, ja no queda clar si el cost d'aquesta comissió compensarà el que pugui contribuir a aclarir. I més quan ja hi havia una investigació judicial oberta.

La culpa és a repartir. CiU, el PP i Ciutadans la van demanar, però en el camí cap a la comissió s'ha de passar necessàriament per les compareixences dels consellers ecosocialistes, Joan Saura i Francesc Baltasar, a la cambra catalana. La primera, per assegurar que l'origen del foc va ser un llamp; la segona, després que els Mossos d'Esquadra haguessin detingut dos joves com a presumptes autors de l'incendi. Es desmuntava la versió oficial de l'executiu i s'obrien nombrosos interrogants sobre un incendi que, ara, s'intenten dirimir amb aquells que van participar en l'extinció. Però la gestió que el govern tripartitha fet d'aquest foc és més que discutible i, com és habitual, ningú no ha assumit responsabilitats polítiques. N'hi ha prou amb demanar disculpes i reconèixer errors en un incendi que ha posat fi a la vida de cinc bombers? Si algú hagués assumit responsabilitats polítiques estaríem ara en aquest punt?

Sovint es parla de la distància entre ciutadans i polítics, creixent i preocupant. En aquest cas, és exactament l'abisme que ha separat els diputats dels compareixents.