De set en set
La pilota
Pim-pam-pum. A Hèlsinki, dilluns d’aquesta setmana Vladímir Putin va donar una pilota a Donald Trump, quan Trump li va recordar que, segons el secretari d’Estat dels Estats Units, “a Síria, la pilota era al camp rus”. “Ara és en el teu”, va contestar-li Putin. L’any 2026, la copa del món de seleccions de futbol es farà als Estats Units. No sembla que una de les preocupacions de Trump o de Putin sigui que hi pugui jugar Catalunya. No, no sembla que ens vulguin passar cap pilota. Només tenim el nostre joc. Un xic desencarrilat a hores d’ara. Trump, en tot cas, va fer un driblatge en el seu discurs, va dir que mirarien d’organitzar tan bé com els russos el campionat mundial de seleccions de futbol i va passar la pilota a la Melania, la seva dona, que estava asseguda a la primera fila. De la pilota ja no se’n sap res més. Melania, la passaràs? Nosaltres només sabem que en aquest món no et passen mai la pilota si és que no jugues i que, com en el futbol, també en la política, moltes vegades el que et passen amb la pilota és el problema. Però ningú no fa la comèdia que va fer Neymar a Rússia perquè poder ser-hi i poder jugar és el que compta. En política, doncs, no cal rebolcar-se per terra, ni, en general, protestar o cridar com va fer Neymar. Se somriu, s’arrufa com a molt una mica el nas i es prova de fer un driblatge i continuar jugant de la millor manera que es pot. I això encara que no es vegi ni l’equip prou ben cohesionat, ni gaires possibilitats de fer un gol, ni tampoc la viabilitat de saltar-se els tribunals de defensa de l’equip contrari. Endavant, doncs, que, com a mínim, som encara en el terreny de joc i bé sembla que anem guanyant. No, com els que ni hi són, ni se’ls hi espera. Sí. Cap temps mort. I amics per sempre.