Gossos

“Mira què fa aquest, pixa al mig del carrer! Però no passa res!” Així mateix ho comentaven una dona i una nena rient mentre miraven com el seu gos feia les necessitats en ple carrer a Girona. I sense immutar-se, perquè segons elles no passava res! Però sí que passa. I passa que molts propietaris de gossos, cal dir que no tots, són uns incívics i irresponsables. I com que ho són, després hi ha ajuntaments que han de prendre mesures sovint dràstiques i també polèmiques. A Salt prohibiran l’entrada de gossos en tretze espais públics municipals i a Girona han optat per declarar tres places lliures d’animals. I a Campdevànol ja tenen els resultats de l’ADN extret d’excrements de gossos que permetran identificar i multar els propietaris que no van recollir les deposicions. Anàlisi d’ADN! És fins a on hem hagut d’arribar per culpa d’alguns. Cal deixar clar que els problemes de convivència ciutadana que pot provocar la tinença d’animals són culpa dels propietaris, no dels animals. Perquè són els propietaris els que tenen comportaments incívics. Són els propietaris els que han d’aplicar respecte, educació, sentit comú i civisme. Només d’aquesta manera, més una mica més de conscienciació de tots plegats, se solucionarà el problema de convivència entre els que tenen i els que no tenim animals. I així tots podrem conviure en harmonia. Fer anàlisis d’ADN, declarar places lliures d’animals o places només per a animals pot ajudar, però no serà mai la solució si no hi ha un canvi d’actitud dels propietaris. De moment no sembla que sigui així. Aquesta mateixa setmana l’Ajuntament de Girona ha fet públiques unes dades segons les quals l’ordenança de tinença d’animals ocupa el tercer lloc quant a incompliments, després de la de civilitat i la de soroll. De manera que no sembla que les campanyes de sensibilització i les crides al seny serveixin de gaire res. I ben mirat, ni l’amenaça de multa, que per exemple a Campdevànol pot ser de 1.000 euros i a Salt de 750. I així estem. Discutint sobre l’accés o no dels animals als espais públics. Queixant-nos de les multes. Discutint si cal regular-ho o no. Sovint ens queixem de l’afany de voler regular-ho tot, de l’excés de regulacions. Però ni les discussions ni les regulacions caldrien amb una mica més de sentiment ciutadà i respecte per les normes de convivència.