Full de ruta
El debat de la llet crua bull
Aquest estiu hem viscut una controvèrsia interessant sobre el retorn a la comercialització de la llet crua. I és que des de fa unes setmanes els ramaders catalans tornen a vendre llet de vaca directament als consumidors. El Departament d’Agricultura ha aprovat un decret que ho autoritza amb l’objectiu de dinamitzar la ramaderia. Una decisió que és molt important per al sector però que ha comportat crítiques i desconsideracions a la consellera Jordà per haver trencat una prohibició que ve de 28 anys enrere. El debat és, evidentment, sanitari. La llet crua, a diferència de l’estabilitzada o pasteuritzada, no ha estat escalfada per sobre dels 40 graus. Té virtuts singulars per al consumidor, com ara el seu sabor, textura i olor. Però té unes altres exigències: s’ha de vendre freda, bullir-la a casa i consumir-la en un màxim de tres dies des de la primera munyida. Ja diu la dita que la llet ben bullida ha de pujar tres vegades. És evident que a la Catalunya del segle XXI la seguretat alimentària és una prioritat. Per això el Departament de Salut ha engegat un pla de recomanacions sobre el seu consum. I existeix una regulació sobre les explotacions ramaderes. Però cal respectar la llibertat dels consumidors. I encara més quan es permet la venda de productes clarament nocius com el tabac, les begudes alcohòliques, aliments sobresaturats de greixos... Ara el despropòsit serà la llet crua? La venda directa de llet suposa trencar, almenys en alguna mesura, el monopoli de les grans empreses lleteres que sotmeten els ramaders a condicions de difícil viabilitat de les explotacions. Ni més ni menys que passar d’un preu de 30 cèntims per litre a un euro per litre. Crec que als ramaders cal exigir-los unes bones condicions en les explotacions i un tracte digne als animals que gestionen, però alliberar-los de grillons comercials en la venda de la llet i donar llibertat de decisió al consumidor és una bona opció per a una societat que es vol lliure i responsable.