Així no, majestat!

El rei Felip VI es va trobar ahir amb el president del Parlament balear, Baltasar Picornell (no deixa de ser curiós, que aquest darrer també tingui nom de rei, tot i ser de Podemos) i es veu que el monarca li va dir (diuen, diuen, diuen) que està disposat a “bastir ponts” per ajudar a resoldre el problema català (curiós, també, que mai s’hi refereixin com al problema espanyol, però vaja). Curiós, que el rei ara estigui disposat a “bastir ponts”. La pregunta és: i per què no ho va fer abans de l’1-O? O just l’endemà? Com és que el rei (això algun dia algú ens ho hauria d’explicar) va optar per situar-se al costat del PP aquell 3-O? A mi ja em sembla bé que el rei digui ara el que diu, però abans de donar-ho per fet, ens hauríem de preguntar dues coses. La primera, si ho ha dit de veritat. Ho ha dit de veritat, això? O ho ha dit Baltasar Picornell, que té nom de rei però no és el rei? Si el rei vol bastir ponts de veritat, per què no ho diu ell directament? Quina necessitat té de fer servir Baltasar? I segona pregunta: per què ara vol “bastir ponts” si no ho va fer després de l’1-O? Quina diferència hi ha? Si la diferència és que ara governa el PSOE i abans ho feia el PP, potser és que el rei és una mica titella, no? Canvia de criteri cada cop que canvia de govern? I si fos que al rei el que li passa és que està envoltat de desastres per tots costats, i que el que busca ara és una mica de vida pròpia i de protagonisme mentre té un cunyat a la presó i al seu pare l’investiguen no només per haver dut allò que en diuen una vida alegre sinó per haver amassat una fortuna il·legalment? Diu Baltasar que diu el rei que ara vol “bastir ponts”. I jo em pregunto: i per què no ho diu ell directament? Ve de dues visites a Catalunya –als Jocs d’en Ballesteros i als Premis de la Fundació Princesa de Vilablareix– i no li vam sentir dir res, de tot això. I ara, a Palma, amb aquella calor, amb tothom de vacances –i ell també– diu que vol “bastir ponts” a través de Baltasar Picornell? Així no, majestat! Seria molt important –per republicans que siguem tots plegats– que el rei hagués dit de veritat el que ha dit. Que li ho sentíssim a dir a ell. Però no l’hem sentit. I, encara més important, no li hem sentit demanar disculpes per aquell 3-O.