‘Ciao’, Vitruvi

Així com l’extrema dreta, infravalorada durant dècades, reacciona i es fa present davant l’auge de propostes i valors que dinamiten els seus sistemes caducs, també l’emergència global del feminisme més agosarat de tots els temps fa aflorar el masclisme ocult en el sistema límbic d’alguns individus. I és que les dones i altres col·lectius secularment bescantats, reclosos o minimitzats ja no ens conformem amb “ser com ells”. Perquè això vol dir “no ser nosaltres”.

Avui dia, l’home blanc heterosexual i triomfador ja no és un paradigma que cal emular per assolir l’excel·lència humana. L’home de Vitruvi dissenyat per Leonardo ja no encarna la perfecció. Ser un home dels que fins fa poc es consideraven “com cal” està perdent interès i bonificacions socials. Ja no es tracta del “gènere neutre”: és una categoria més, al costat de les lesbianes negres, les gitanes monoparentals, els magribins transsexuals i tantes altres maneres de viure, tan legítimes com la primera. Probablement costarà de fer-ho entendre a molta gent, també a algunes dones, què hi farem. I molts diran que “ens estem passant”, i tornaran a dir-nos què hem d’opinar per ser benpensants. La por del canvi és una realitat, però cal continuar lluitant i trencant esquemes. Els catalans i les catalanes en sabem molt, de fer pedagogia i de predicar en el desert. No deixem de fer-ho, per cap de les bones causes.