Soldats de naftalina

29 generals, 2 almiralls, 106 coronels, 15 tinents coronels, 14 comandants, 2 capitans, 11 capitans de navili, 1 capità de fragata i 1 sergent primer. Els estalvio fer els comptes. Es tracta de 181 militars; la major part, caps i oficials i tots ells retirats. Podrien haver estat notícia per haver participat en un campionat de petanca o per explicar les seves proeses en alguna batalla; però resulta que han sortit a la palestra per signar un manifest que es titula: “Declaración de respeto y desagravio al general Don Francisco Franco Bahamonde, soldado de España.” En el document, els seus signants es lamenten dels “constantes ataques a la persona del general Franco” a càrrec de “la izquierda política y todos sus medios afines”, als quals s’acusa d’haver iniciat una campanya “sin medida y difícilmente comprensible, salvo por su empeño visceral de revancha para borrar medio siglo de nuestra Historia (...) mediante el intento final de hacer desaparecer definitivamente el principal artífice de que esa Historia no desapareciera”. I, posats a fabular, interpreten que aquesta campanya forma part “del actual desmoronamiento territorial de la Nación y la manifiesta desigualdad entre los españoles”.

El document, com es poden imaginar, supera els límits de l’histrionisme, sobretot quan es dedica a recordar que “independientemente de la forma cómo se proclamara, Franco fue leal a la República”.En qualsevol país democràtic que hagués fet net del seu passat autoritari, la notícia anterior formaria part de la secció judicial i aniria indefectiblement associada a alguna querella contra els signants per apologia d’un règim feixista. Però, malauradament, Espanya no només permet documents com aquest, sinó que finança amb diners públics una fundació dedicada a lloar la figura del dictador, i, 43 anys després de la seva mort, el manté enterrat al Valle de los Caídos al costat de milers de les seves víctimes i d’alguns dels seus botxins. Una autèntica vergonya.