Tretze Roses per recordar

Aquest article no estava previst, però al final ha vingut dictat des de Sevilla. Com en els últims anys, el 2016 aquest racó del diari va recordar per aquestes dates les Tretze Roses, les noies de les Joventuts Socialistes Unificades (JSU) afusellades el 5 d’agost del 1939 pel franquisme com a represàlia pel crim del comandant de la Guàrdia Civil Isaac Gabaldón, la filla de 18 anys i el xofer, que elles no van poder cometre perquè ja estaven empresonades a la presó femenina de Ventas abans del dia dels fets. El diari –què es pot dir al lector que no sàpiga?– sent sovint que ha d’obeir dates rodones i l’any que ve es produirà el 80è aniversari d’aquests afusellaments ignominiosos, així que l’article podia esperar un any més. A més, com ja es va dir fa dos anys, la memòria de Madrid ha perdut tretze roses i dues més: Carmen Lafuente –militant de la Unión de Muchachas que va compartir cel·la i últimes hores d’angoixa amb les joves de les JSU– i Ángeles García-Madrid –veïna de cel·la de les Tretze Roses en aquell penal de Ventas– van morir mesos abans del 5 d’agost del 2016 i l’homenatge anual al cementiri de l’Almudena s’ha quedat des d’aleshores sense una veu que conjugui el record en primera persona. Quan hi havia tots els motius per obviar aquest any i esperar al que ve, però, va irrompre a Palomares del Río (Sevilla) Alejandro Romero, exregidor del PP i ara no adscrit, que ha justificat l’assassinat de les Tretze Roses perquè eren “terroristes” que volien implantar a Espanya “un règim com el de Stalin a l’URSS”. Romero ataca la memòria de les assassinades per oposar-se al fet que el municipi bategi un carrer com a bulevard de les Tretze Roses. Així que el lector ja disculparà l’heretgia de no esperar a la data rodona del 2019, però quan hi ha qui enalteix la ignorància i menysprea els innocents, potser val la pena tornar a recordar abans-d’hora els noms d’Ana, Victoria, Luisa, Martina, Elena, Dionisia, Joaquina, Carmen, Pilar, Blanca, Adelina, Virtudes i Julia.