Pobles abandonats

Al’antic poble d’Àrreu (Pallars Sobirà) el silenci és dens i desolador. Les façanes tenen finestres i portes obertes de bat a bat, des d’on es contempla una magnífica panoràmica del sud de les valls d’Àneu. L’església de Sant Serni també és oberta. A dins, mig confoses entre el runam, dues esplèndides piles romàniques són per terra, decorades amb aus i lleons esculpits fa segles, que ara miren impotents el visitant. Fa tres dècades que Àrreu està deshabitat, malgrat que va ser municipi independent fins al 1846. El preludi de l’abandonament va ser quedar-se aïllat perquè no hi van fer arribar la carretera, com a la resta de pobles de la vall. Sols és accessible a peu, per senders empinats que s’enfilen des del riu o davallen des de muntanya amunt, on hi ha les antigues bordes. Probablement per aquestes dificultats d’accés, el patrimoni romànic és encara a lloc. Aquest estiu, s’ha fet públic que l’Ajuntament obrirà una pista de terra per facilitar-hi l’accés i la rehabilitació de les cases.

L’indret és visitat per excursionistes i per aquella mena de curiosos atrets per la decadència dels pobles abandonats. Àrreu no és gaire diferent d’altres pobles de muntanya i de l’interior deshabitats, que esperen una segona oportunitat. Centenars de nuclis on avui encara hi viuen menys de 50 persones clamen per polítiques de reequilibri territorial que els evitin que, en pocs anys, se submergeixin en aquest silenci escruixidor.