L’amor venia amb taxi

L’amor venia amb

taxi, o l’amor venia en taxi. Ho trobareu escrit de les dues maneres a la cartelleria dels diferents grups de teatre d’aficionats d’arreu de Catalunya que van interpretar aquest èxit popular de l’actor i dramaturg, i home de televisió Rafael Anglada, que la va estrenar l’any 59 al Romea. És d’aquelles peces còmiques que alegraven el país en la llarga marxa grisa del franquisme, i que encara es van representant de tant en tant. Comèdies de portes i tresillo, d’embolics i confusions. Tot un gènere, editat per la llibreria Milà i preservat en bona part a l’Arxiu Teatral Santos, que va arribar a reunir-ne més de 10.000 exemplars i que facilitaven la tria a grups indicant-los les necessitats de decorats, d’actors i actrius i amb jocs mecanografiats dels papers de cada personatge. Assumpta Gonzàlez era una de les autores que brillaven en aquesta producció i representacions, i també tenia una obra on els taxis i els trens hi jugaven un paper: Arribaré a les set... mort! Els telegrames a més dels tresillos eren una altra eina que servia per desencallar aquella trama concreta. Hi pensava després d’una setmana en què ha costat de desxifrar l’arrel del conflicte del taxi. Tot i que vaja, s’entén l’amenaça, la por que tenen aquests treballadors que han hagut de pagar unes xifres astronòmiques per tenir una llicència per poder treballar. L’amenaça arriba com ha arribat a tants altres àmbits i sectors rere les noves tecnologies i rere els fons d’inversió que es marquen objectius ben diferenciats. Hi ha alguna cosa de recorregut profund en aquesta mobilització, algun toc de neoluddisme. Taxistes destrossant violentament altres vehicles amb conductor, i abonyegant cotxes amb clients a dins, ens podrien remetre a les estampes d’aquells obrers anglesos que cremaven els telers a principis del segle XIX. La protesta que destrossava les màquines també va arribar aquí, a Barcelona el 1835 van cremar la fàbrica de Bonaplata i el 1854 es va produir el conflicte de les selfactines (filadores multifusos) a més de Barcelona també a Igualada, Camprodon o Alcoi. Hi ha com dos corrents en aquest conflicte laboral que de retruc pot comportar una redistribució de competències fins les instàncies més pròximes, la municipal i autonòmica. Tot això en discussió el dia que després de set anys es reunia la comissió bilateral Estat-Generalitat. Tot es desencalla a la Gran Via tot i que amb resultats ben diferents.