Reglaments insuficients

La regulació, com a norma general, sempre es produeix després de la reiteració dels fets. No és fàcil anticipar-se ni ser endeví. Si fos possible, vostès i molts altres tindríem una meravellosa feina, la d’endevinar les coses. Però sovint falta celeritat en la regulació de determinades situacions molestes que alteren la vida de tots nosaltres. Les administracions, totes, són com elefants a qui els costa fer regulacions, lentes, molt lentes, per l’esperit garantista que aquestes tenen. Mentrestant, la realitat és ben diferent, és dinàmica, ràpida, complexa quan els temes ho són, multidimensionals i que afecten les persones. Alhora, el pas que fan no sempre sol ser implacable. Us explico les darreres vivències sobre la qüestió plantejada.

A la platja Gran de Sant Feliu, un dron es passejava per sobre de les persones, a uns deu metres, ves a saber amb quines intencions. La majoria dels banyistes s’ho miraven amb divertiment, com un fet que trencava la rutina del sol i l’aigua. “Mira nen, un dron. Que bonic, no?”, deien alguns badocs. Efectivament, bonic sí, divertit també, igual de perillós i il·legal, perquè desconeixem les intencions del seu propietari. Hi ha una regulació i a tots ens hauria d’importar, i molt, que aquesta es complís. Per la ciutat els ciclistes segueixen incomplint les normes de circulació. Els carrils bici, quan n’hi ha, no són sempre utilitzats per aquells que van en vehicles no motoritzats de dues rodes. Segueixen envaint les voreres i esquiven els vianants amb una habilitat sorprenent fins al dia que apareix una situació no prevista: un nen, un avi, una senyora gran, una altra bicicleta. Per a les carreteres la permissió d’anar de dos en dos o de tres en tres només seria admissible en carreteres de gran amplada. La norma no sempre es compleix. Els drets han d’anar acompanyats de les obligacions corresponents. Qui no s’ha emportat un ensurt per una maniobra imprevista d’un ciclista? Aprofitant el tema, al carrer de la Creu desapareixerà la doble via i, en el seu lloc, hi anirà un carril bici per, segons informació oficial, relligar la xarxa de carrils bici de la ciutat. Perfecte si el civisme impera, que no serà el cas. L’estacionament en doble filera, l’ocupació del carril bici pels cotxes i la proximitat de l’escola Dr. Masmitjà, anuncien un caos a la zona. I si no, el temps ho dirà. Dels gossos només podem seguir reiterant les queixes. Ells, els gossos, no tenen la culpa de l’incivisme dels amos. Hi ha municipis on no queda un arbre, una cantonada o un fanal sense pixar. Són encara molts els amos de gossos que, emparant-se en la soledat o en la nocturnitat deixen la tifarada a terra. D’altres els porten deslligats. Norma, norma, norma. Passa una cosa semblant amb l’ús de les xarxes socials. La impunitat de moltes piulades que s’emparen en l’anonimat. Els esforços per perseguir i denunciar aquelles que no responen a les normes de convivència o que afecten l’honor de les persones, poques, i per discriminació negativa, són denunciades. El nou president del PP va referir-se a la immigració com una realitat no assumible. No tots els podem regularitzar, escrivia el Sr. Casado. La norma, una vegada més es pot interpretar segons l’interès particular. Sense entrar en el fons de la qüestió, les comparatives amb altres països no tenen gaire validesa. El debat serè sobre el fet migratori, què faran, de què viuran i què els oferirem, hauria de ser el fons d’un debat absent allunyat dels interessos partidistes. La societat avança a un ritme que la norma no atrapa. Falta celeritat i anticipació. En aquest context cal molt més civisme i sentit comú allà on la norma no arriba o no hi és. Finalment, regular és imprescindible però no suficient. Cal que s’exerceixi el control sobre el compliment de tanta norma perquè, si no és així, aquesta es converteix en paper mullat. Millor prevenir que curar, millor educar que legislar, millor ser cívics que rebre multes. Però sabem de la feblesa humana i per on aquesta falla. I si de norma parlem, anticipem-la, regulem-la amb mesura, controlem-ne el compliment i siguem implacables amb els abusos.