Tot el peix venut

Al voltant de la una del migdia el sol cau a plom i ni tan sols la brisa marina pot apaivagar la sensació de xafogor d’aquests dies de canícula, que no conviden a allunyar-se gaire de l’aparell d’aire condicionat. Tot i que són pocs els que s’aventuren a sortir, la petita llotja de pescadors de Montgat, poc més que un cobert amb quatre bancs al voltant d’un espai central, és plena de gent. I així cada dia d’estiu excepte festes de guardar com la Mare de Déu del Carme, patrona dels pescadors. El cerimonial de venda s’enceta puntual i els pocs pescadors que queden, tres o quatre segons el dia, comencen a anunciar les captures. Arrenca la cantarella de xifres a la baixa que permet als assistents emportar-se a casa un cove de peix fresc de mans de qui l’ha pescat. En pocs minuts s’acaba la subhasta. L’escassedat de captures, tot i que cada cop minva més el nombre de pescadors que pesquen per aquesta part del Maresme a tocar de Badalona, es fa evident a Montgat, on sembla que les sípies fan vaga aquest estiu. Els pescadors es queixen, alguns dirien que com els pagesos mai estan contents, però ho fan mostrant els coves ben migrats. Del mar no en surt el que en sortia fa una dècada, quan en aquesta zona hi pescaven fins a divuit barques. En culpen la regeneració de la sorra que remou el fons marí. Què farem quan tinguem tot el peix venut i la propera llevantada ens torni a deixar sense platges?