Els Trump bessons

L’escena es repeteix sovint a Alemanya. El moviment dels Patriotes Europeus contra la Islamització d’Occident (Pegida) organitza manifestacions de protesta per la política d’immigració d’Angela Merkel. Aquesta vegada han plantat una pantalla amb un vídeo amb missatges xenòfobs en bucle al rovell de l’ou del Munic turístic, la Marienplatz. Al davant, de manera pacífica, una protesta amb la bandera de l’orgull gai i pancartes de no al sexisme, no a l’homofòbia, no a l’antisemitisme, no a la islamofòbia, no al racisme i no a l’odi en una ciutat que té el millor nivell de vida d’Alemanya i on és evident el canvi social i de paisatge humà que ha comportat la immigració musulmana, amb el nicab convivint sense solució de continuïtat amb l’iPhone. Aquest és el paisatge, aquesta és la realitat que marca el futur polític immediat. Societats que canvien a força d’immigració, de revolucions com el feminisme i la globalització econòmica, que tots aprofitem i patim. I on sempre hi ha uns perdedors que tenen por i es refugien en els populismes que hem vist créixer a Europa, però que tenen en Trump el seu gran símbol. En el cas de Baviera, hi ha eleccions a l’octubre i la CSU, que hi ha dominat des del final de la Segona Guerra Mundial, va perdent suports, justament després de l’acord amb la CDU de Merkel sobre política migratòria. El segon partit en intenció de vot són els Verds, però el tercer ja és la ultradretana Alternativa per Alemanya, que supera els socialdemòcrates. Aquesta serà la batalla política dels propers mesos i anys a Europa. Espanya fins ara se n’havia escapat, en part perquè el cas català ho ha tapat tot, en part perquè oficialment i pel que tots sabem no hi ha extrema dreta parlamentària. Però Pablo Casado i Albert Rivera ja han demostrat que han pres nota i comencen a fer ús, de manera conscient i descarada, de les armes del trumpisme. Trump va guanyar les eleccions amb dos lemes. Un era “America first”. L’altre, per cert, “A la presó!” (referit a Hillary Clinton). Els sona?