Ara fa cent anys

Ara fa cent anys, l’estiu s’anava escalfant per moments i les pujades no eren només de temperatura. Els preus dels productes bàsics es disparaven i les males condicions laborals de la classe treballadora aquell 1918 van desembocar en una situació explosiva en ciutats industrials com ara Badalona. Allà, la vaga d’una de les empreses més importants, la Cros, que en aquell moment tenia un miler de treballadors, es va anar enquistant per la incapacitat dels empresaris de dialogar amb els representants dels obrers. L’esclat de tot plegat es va viure el 26 d’agost a la plaça de la Vila de Badalona, on la Guàrdia Civil no s’ho va pensar dos cops abans de disparar contra la munió que protestava per reclamar l’alliberament de tres obrers detinguts. El llibre de l’historiador Jordi Albaladejo i l’il·lustrador Toni Benages rescata ara de l’oblit uns fets que van deixar quatre víctimes mortals, segons la versió oficial, per uns trets a l’aire. Uns fets que ens recorden molts d’altres que s’han anat succeint. No podem oblidar que encara avui és necessari sortir a reivindicar drets laborals si no volem anar enrere en un país on els abusos policials no han desaparegut. Moltes són les víctimes d’arbitrarietats policials, com aquell 26 d’agost d’ara fa cent anys ho va ser el Pius Bel, el meu oncle avi, que s’ho mirava des del cafè de la plaça i ja mai més va poder tornar a casa. Tenia 23 anys i encara tota una vida.