Full de ruta
Privilegis? Tots i més
Per als presos i preses polítics catalans ostatges de l’Estat, ara en establiments penitenciaris del país, tots els privilegis i més. Només faltaria. Malauradament, això no és així, en una situació que entristeix i indigna alhora davant la manca de valentia política del govern i dels responsables de presons. Tots els privilegis i més. Només faltaria. Ho repetirem tantes vegades com faci falta.
Els voldríem lliures, però en som els carcellers. La crueltat i la perversió de la justícia i del govern espanyols semblen no tenir límits, i uns homes i unes dones innocents pateixen presó. Prop de casa, però presó. Una presó amb dures condicions. A Lledoners, al Puig de les Basses i a Mas d’Enric. Sense cap privilegi o amb minses prebendes, malgrat la injustícia flagrant que es comet amb ells des de fa mesos, ostatges de l’Estat per haver deixat expressar el poble.
Cap privilegi, però. A la direcció general i a la conselleria semblen més papistes que el papa, que diríem. No fos cas que algun sindicat o l’oposició –que, d’altra banda, gairebé els voldria sota terra, els ostatges– es queixés.
I si fos el cas? Que no ens queixem nosaltres de la situació de privilegi d’Iñaki Urdangarin a la presó de Brieva, on té tot un mòdul per a ell sol i ningú, allà a les Espanyes, ens fa el més mínim cas? Que no ens vam queixar, quan va ser el moment, del tracte de favor a Javier de la Rosa i tampoc va passar res? De què tenim por? Que se’ls emportin de nou? S’hi atreviran? O no tenim eines per pressionar el govern del PSOE?
Traguem-nos del damunt la por una vegada per totes i mentre siguin a les presons catalanes donem-los tot el suport i tots els avantatges possibles. Aixequem-los un mòdul per a ells sols amb internet, piscina i un llit d’hotel de cinc estrelles, si cal. Tots els privilegis i més. Només faltaria.
Per cert, no cal que ens recordeu que el dret no funciona així. Ja ho sabem. Però la política, sí. I cal no oblidar-ho, aquesta és una qüestió política i mai ho deixarà de ser. Encara que sovint ens vulguin fer creure el contrari.