Els iraquians desafien les bombes

El poble d'Iraq va acudir diumenge a les urnes desafiant les amenaces dels atemptats i almenys quaranta persones ho van pagar amb la vida. Aquest és el primer balanç que cal fer de l'ocupació militar que va desallotjar del govern el dictador Saddam Hussein: no és la democratització del país el que de moment ha portat la guerra, sinó una situació de caos i mort que emmascara els objectius que la coalició internacional es va marcar quan va decidir iniciar la invasió amb l'excusa de les armes de destrucció massiva que mai no van aparèixer. Va ser una guerra il·legal en el seu origen, perquè no disposava del vistiplau de les Nacions Unides, i ha estat una guerra interminable en el seu desenvolupament, perquè les hostilitats militars han estat substituïdes per les accions del terrorisme islàmic, un problema que amb Saddam Hussein no existia. Ningú no pot enyorar l'antiga dictadura i la ferotge repressió que comportava, però els iraquians tenen dret a preguntar-se si ara viuen millor i, desgraciadament, no hi ha una resposta clara. El govern dels Estats Units es felicitava ahir per la celebració d'aquestes eleccions, però convé recordar que ningú no va preguntar als iraquians si volien una guerra.