Teixit de complicitats

Confesso que aquests dies se m’ha escapat més d’una llàgrima llegint els testimonis de persones que van viure els atemptats de Barcelona i Cambrils amb tota la cruesa. Familiars de víctimes, policies, personal sanitari, comerciants, passejants que van salvar la vida per un pam i que lluiten encara per cosir les ferides emocionals. Un 17 d’agost tranquil fins que a les cinc de la tarda tot va canviar i vam conèixer l’horror de primera mà, i es va donar el tret de sortida a un any convuls que ens ha afectat en un plànol que va més enllà del purament informatiu. I en mig d’aquesta voràgine de testimonis colpidors he trobat el d’unes persones que m’han aportat un bri d’esperança, ja que crec que és la línia en què es pot aconseguir posar fre als extremismes. Es tracta del treball que estan fent els mediadors de l’Ajuntament de l’Hospitalet, que sense gaires escarafalls ni anuncis, amb un ritme pausat i una mirada a llarg termini, estan creant un teixit de complicitats per detectar potencials radicalismes violents. Tracten d’implicar tothom: famílies, entitats socials i esportives, líders religiosos, policies i mestres, per intentar evitar que algú es radicalitzi amb el desconeixement de l’entorn. Un pla que es treballa des de fa quatre anys en connexió amb altres ciutats europees i que parteix d’una filosofia: les ciutats més segures no són les coercitives sinó les que tenen una millor cohesió social.