la crònica
Importància del context
En els dies de descans s’aprofita per fer algunes activitats que al llarg de l’any són més difícils de realitzar, com per exemple caminar per la natura o aquelles que són pròpies de l’estiu, com són les relacionades amb el mar i la platja. Són dues activitats que tenen expressions molt diverses que afecten els nostres comportaments. La massificació i la despersonalització de determinades activitats ens fan fer coses que aquestes mateixes persones en un context menys proper i menys íntim no fem. Mantenir la mateixa pauta de conducta, quan el context canvia, podria ser, fins i tot, contraproduent. Heus ací com el context és tan important en la conducta humana que marca les seves normes de comportament i ens informa del que és apropiat o no.
En una caminada pel bosc, fent esport o passejant molt tranquil·lament, l’activitat sol ser compartida per altres persones que, com tu, realitzen la mateixa activitat o semblant. La proximitat de zones verdes, boscos i altres espais naturals, a poca distància de la ciutat, facilita múltiples oportunitats de caminar enmig de salzes, verns, algun plataner qui sap si mal plantat, sota l’ombra dels quals el cos acaricia un airet suau i perfumat fruit de les partícules químiques en suspensió aportades per la vegetació. Amb les persones amb qui et creues es fa una natural salutació que sol ser corresposta amb el mateix to i la mateixa naturalitat. És una pràctica de conducta cívica donar-se el bon dia mentre cada un segueix el seu camí. És el retrobament amb una norma de bona educació que forma part del passat i que mantinguda en aquest context de proximitat ens fa coneguts en una mateixa causa i amb la consciència de pertànyer a la comunitat d’humans que, per proximitat, tenim necessitats compartides. Les salutacions es reparteixen al llarg del camí amb gent desconeguda que camina o persones amb gossos o adults tècnicament equipats per caminar. En general no hi ha excepcions. La norma es comença a trencar quan ens aproximem a la ciutat. Quan s’incrementa el nombre d’usuaris o quan ens comencem a diluir entre les moltes i variades activitats, la salutació comença a esvair-se fins a desaparèixer totalment. Passa com si l’elixir del bosc hagués desaparegut i ens tornéssim individualistes, antipàtics, solitaris i menys humans. Aquest canvi s’incrementa i canvia totalment ja entrats a la ciutat i de retorn a casa. Succeeix que, sense que ens sorprengui gairebé, aquells amb qui havies intercanviat feia poc una educada salutació, en l’entorn urbà, de ciment, no et saluden ni et reconeixen. No sols això, sinó que aquella persona amable i natural passa a convertir-se, per art de la distància o de la proximitat, en una persona distant, estranya i de comportament desconegut. De cop, les normes de conducta social canvien i ens convertim en unes altres persones que, màgicament, ens transformem en el més normal del comportament animal. És el context i les seves normes, no pas nosaltres, el que canvia.
A la platja passa una cosa semblant. Del vestit de carrer passem al banyador, de la roba que ho tapa quasi tot a aquella que ho deixa tot a la vista o quasi. Del pudor que arribem a manifestar en la vida laboral o en el carrer passem a la desinhibició i al “poc importa” un cop asseguts a la sorra de la platja. Novament apareix un codi no escrit que permet que s’acceptin determinades llicències en el vestir, que ensenyis el que tu lliurement vols ensenyar o que t’importi poc o molt tot plegat. Es podrà afirmar que això no és sempre així i que depèn de les persones. Cert, això no es pot generalitzar. Però també és cert que aquestes dobles normes de conducta estan presents entre nosaltres i que amb el bon temps s’accentuen. I la diferència de comportament està en el context, aquell que té les seves pròpies normes. Són uns codis de sociabilitat, d’espai físic, canviants segons l’època de l’any o del context físic en què ens toca viure i que hem d’aprendre, d’interpretar i d’acceptar.