Necessitem més eficiència

En aquest país tenim el vici de queixar-nos que qualsevol incidència meteorològica de mitjana intensitat ens provoca perjudicis proporcionalment excessius. I ens queixem perquè no arribem a comprendre aquest divorci freqüent entre el que sabem i el que fem. Sabem que a la nostra geografia hi bufen vents importants, i malgrat això no podem impedir que se'ns endugui arbres o pavellons pel davant. Sabem que els temporals escombren regularment les nostres costes, i així i tot no podem evitar que destrueixin ports i instal·lacions properes a la platja. Sabem que les pluges desborden rius i rieres, i encara lamentem la desaparició de béns i persones. Sabem que la neu ens deixa glaçats, i nosaltres sortim a fora mentre la prudència es queda a dins. Tot això sense oblidar que a qualsevol dels efectes d'aquests factors climatològics hi hem d'afegir la interrupció de les vies i dels sistemes de comunicació i de subministrament i la sensació de caos que ens provoca als ciutadans, cada vegada més acostumats a viure en una societat marcada per un estímul del consum de productes i d'estris.

Que la nevada d'aquests dies és excepcional a casa nostra, és ben cert. No neva així cada any i aquesta falta de periodicitat és potser la culpable que no ens acabem de creure que ens puguin caure al damunt el cúmul d'inconvenients que ens hi han caigut. Potser per això el director general de Protecció Civil va quedar atrapat dins d'un tren de rodalies, o el secretari general d'Interior assegurava davant les càmeres que no quedava ningú atrapat a les carreteres quan n'hi havia centenars i el conseller d'Interior feia un viatge oficial a Palma com si no passés res. Sembla evident que cap d'ells no es creia o s'havia cregut que res de tot això podia passar, ni en la versemblança de les prediccions meteorològiques que des de feia dies anunciaven neu a cotes baixes, és a dir, problemes a bona part del país.

Encara que només fos per això, sembla que no és prou de bon gust que els consellers Saura i Nadal sortissin ahir a assenyalar les companyies elèctriques com a culpables de la caòtica situació que estem vivint, per més que també sembla incomprensible que caiguin unes quantes torres d'alta tensió de la línia Vic-Juià perquè ha nevat o fa vent, o que els trens es parin tan sovint. Està bé que es demanin responsabilitats a les companyies subministradores i que es comprovi si els sucosos beneficis que obtenen són proporcionals a la qualitat del servei que han d'oferir i a les instal·lacions que necessiten per fer-ho. I està bé que es demanin responsabilitats polítiques si hi ha algun indici que no es va actuar prou coordinadament ni amb prou eficiència, més enllà de l'esforç de les desbordades autoritats locals que van haver d'improvisar i dels membres de les forces de seguretat que van actuar humanitàriament.

Però això no ens resoldrà el problema de fons, que són les situacions d'emergència, que com el seu nom indica són situacions excepcionals però no situacions improbables, ja que acaben esdevenint tard o d'hora. Sabem impedir que els ciutadans vagin com mosques a la mel cap a una situació de col·lapse circulatori? Sabem evacuar-los si hi acaben anant? Sabem com rescatar els afectats per unes inundacions? Sabem què fer davant d'un anunci de nevada, a part de tancar les escoles? Sabem com restituir els serveis quan els subministradors de comunicacions, d'aigua o d'energia fallen? Sabem com acollir centenars o milers de persones a qui l'emergència atrapa fora de casa seva? I sobretot, sabem con coordinar-ho en forma de niu d'abella per impedir que els mateixos coordinadors siguin víctimes del col·lapse?

Diria que no. Que ens quedem curts de mires. Que no tenim una xarxa d'efectius preparats i dedicats a la protecció civil prou organitzada, ni unes institucions polítiques prou fortes, ni prou independents, per garantir que els ciutadans siguin tractats com a tals. El nostre país és madur i ja no en té prou amb la bona voluntat ni amb les bones paraules. Necessita eficiència i exigència, i aquesta tasca que tenim per davant és més important que entretenir-nos a repartir culpes de curt abast.