Exposats

El periodista gironí Jordi Corominas feia una piulada fa un parell de dies advertint de la vergonya que ens farà d’aquí a un temps veure a les xarxes socials les imatges de la nostra vida que hi publiquem. “No sabreu on amagar-vos!”, deia. En un comentari, un altre tuitaire advertia sobre el que poden acabar pensant els nostres fills i filles quan es facin grans i vegin el que van fer els seus pares. Evidentment no va pensar en res d’això el veí de Llagostera que després que els Mossos li haguessin immobilitzat el cotxe perquè conduïa begut, va gravar i publicar com ell mateix treia el parany i tornava a conduir com si no hagués passat res. Aquest cas que s’ha conegut ara no solament posa de manifest la falta de respecte i comportament temerari i delictiu de l’individu en qüestió, sinó també el seu poc senderi. No sé si aquesta persona té o tindrà fills alguna vegada, però si arriba el cas, molt orgullosos del seu pare no podran estar si veuen com es vantava d’un comportament reprovable. Ha de quedar clar per endavant que més que publicar el que va fer a les xarxes socials, el més reprovable és que conduís begut i després s’emportés el cotxe immobilitzat i es posés al volant sense cap vergonya. Gravar-ho amb el mòbil i mostrar-ho a tothom és la cirereta que demostra que a més de delinquir, aquesta persona és ximple, per dir-ho d’una manera suau. El binomi mòbil i xarxes socials anima a fer moltes ximpleries. Des de fa temps no dubtem a exposar-nos de manera pública i constant a tota hora, sense ser conscients que fer públic el que hauria de quedar en l’àmbit privat, i ara ja no parlo de delictes, ens pot passar factura. No es tracta de criminalitzar les xarxes socials. Són una realitat que no podem obviar i una eina molt útil si la utilitzem amb seny. Ahir mateix el psicòleg i educador Jaume Funes afirmava en una entrevista en aquest diari que avui en dia és impossible no tenir una identitat digital perquè ens movem en una altra dimensió. Tot i que es referia als joves, aquesta afirmació es podria aplicar als adults. I cal matisar que hi ha identitats digitals i identitats. El que hem d’evitar és que la nostra ens acabi passant factura. Per evitar-ho, cal ser-ne conscient; i ser-ne conscient vol dir pensar-s’hi dues vegada abans de fer públic segons què, segons on, segons quan i, per què no, amb segons qui.