Partal

Joan Fuster va escriure que menys banderes, menys himnes i menys visques. Estava parlant dels elements exclusivament emocionals que s’han produït als Països Catalans les darreres dècades. Doncs bé, Vicent Partal, en el seu darrer llibre, Nou homenatge a Catalunya, i que és un tribut a George Orwell, utilitza no les emocions, sinó els arguments; no els visques, sinó l’anàlisi de fets, alguns coneguts i d’altres completament nous. Un periodista en profunditat com és Partal no s’acontenta amb els titulars dels diaris, sinó que va més enllà: aprofundeix en els fets, els contrasta amb la realitat i argumenta racionalment sobre els esdeveniments produïts a Catalunya els darrers anys.

L’anàlisi no sols és lúcida, sinó que també és emocionant. Les emocions venen després de la lectura dels fets, no a priori, i ens mostra un coratge col·lectiu, una resistència admirable i un propòsit pacífic però contundent: la independència de Catalunya.

Fets, fets i fets. Mireu-ne un exemple: “La por de la independència de Catalunya i del reconeixement d’aquesta independència per altres estats ha derivat a Espanya en un exercici diplomàtic a la defensiva que ha aconseguit irritar notablement molts estats i nombroses institucions. Encara recorde la cara d’estupefacció dels responsables de la Universitat d’Oslo, a Noruega, quan em van explicar que l’ambaixador espanyol els havia enviat una carta en castellà –a Noruega en castellà– exigint-los que no es fes un debat al qual jo havia estat convidat per parlar sobre la independència de Catalunya.” És només un exemple: tot el llibre està farcit de notícies de primera mà o de notícies contrastades. I l’argument és purament racional.

Tot i això, m’he trobat amb aigua als ulls en alguns fragments de l’obra. Perquè he viscut la majoria dels fets i perquè sé reconèixer l’objectivitat calmada i ferma de Vicent Partal. VilaWeb és un referent mundial, i és obra d’ell. Xiquet: ets un crac.

De debò: no us el perdeu. És el llibre de l’any.